"L'actitud d'evitar sempre el conflicte només ens farà residuals". És una de les màximes amb què Jordi Graupera encara la marató cap a l'alcaldia de Barcelona, una cursa que va començar ja fa un any. De sortida va buscar la complicitat dels principals partits independentistes i no se'n va sortir, però va decidir continuar amb el projecte, avituallat per l'ANC. Tant ell com l'equip que integra la seva candidatura, Barcelona és Capital, tenen molt clara l'estratègia de carrera. Passa, en bona part, per expressar-se tal com raja, sense filtres. I per allistar un exèrcit de voluntaris que es dedicaran al porta a porta, boca a orella i tuit a tuit.

Així ho va compartir aquest dijous a la nit, en un sopar amb el Col·lectiu Catalans Lliures, un think tank independent, independentista i liberal, que va néixer l'any 2016 i que advoca per una "Catalunya lliure i liberal". O el que és el mateix, el target de Graupera, que va nedar com un peix a l'aigua durant les més de tres hores de conversa. La d'aquest dijous era la primera cita, l'organització farà desfilar tots els alcaldables per Barcelona.

Porta a porta, tuit a tuit

Graupera afronta la travessa amb el gran hàndicap que suposa no tenir cap estructura de partit que el sustenti. Això vol dir que haurà de fer campanya a contracorrent: no tindrà espai als mitjans públics ni tampoc subvenció. Per pal·liar-ho, Barcelona és Capital engegarà d'aquí a molt poc un crowdfunding per finançar-se i ha organitzat una campanya de captació de voluntaris. En funció del grau d'implicació que vulguin tenir, els que decideixin col·laborar es podran dedicar a tasques que van des del porta a porta a les parades informatives al carrer, la logística dels actes multitudinaris o la difusió i viralització de missatges. En definitiva, fer córrer la veu.

"El maragallisme és el pujolisme de Barcelona"

Si una cosa té clara Graupera és que la clau del seu èxit passa per diferenciar-se de JxCat i ERC. D'aquí ve la contundència amb què expressa les seves idees força. Per exemple, que "el catalanisme ha mort". Segons el candidat, els valors del catalanisme ja no serveixen per afrontar els reptes de present i de futur, perquè "anem a un enduriment" a tots els nivells i "l'actitud d'evitar sempre el conflicte només ens farà residuals". El públic del sopar assentia, encara més quan el filòsof es queixava que "la política a Catalunya s'ha convertit una trituradora de talent, es tendeix a l'acomodament, només s'ascendeix si es fa veure que no se serà un problema".

I seguia, amb més arguments com ara que "el maragallisme és el pujolisme de Barcelona", que "París i Madrid ens volen provincians i sotmesos" i que "és un error pensar que es pot aïllar la ciutat de la resta del seu entorn", de com evolucionen o involucionen altres ciutats com Torí, Milà, Gènova o Nàpols. Graupera defensa que el seu projecte aspira a "convertir Barcelona en un lloc des d'on els catalans puguin competir en igualtat de condicions amb la resta del món". 

Alcaldes: tots menys Manuel Valls

Amb la mateixa claredat Graupera va definir amb pèls i senyals la seva política de pactes. "Si l'alternativa és Valls, farem alcalde o alcaldessa Colau o Maragall, però no entrarem al govern". Només es plantejarien entrar a l'equip de govern municipal amb el PDeCAT-JxCat i ERC. La condició serà, seria, que les negociacions es facin amb llum i taquígrafs "per evitar que, com va passar l'1-O, es digui una cosa en privat i una altra en públic". Això sí: més enllà de qui ocupi l'alcaldia, Graupera avança que votaran a favor de qualsevol idea que trobin bona per a la ciutat, vingui del partit que vingui. 

Entre plat i plat també aprofitava per desgranar el seu programa per a Barcelona. Propostes com ara la necessitat de construir més habitatge per combatre l'emergència habitacional, però projectant també una solució a llarg termini. En aquest sentit, parteixen de la base que "a Barcelona hi cap més gent" i que el que cal és "enderrocar algunes muralles". La primera, la del Besòs, per on podria créixer la ciutat. En altres àmbits, Barcelona és Capital aposta, per exemple, per un peatge de congestió, per reduir el trànsit —i la contaminació—, o per superar la reducció de Barcelona en una ciutat, només, de serveis, confiant en la creativitat, la recerca i la innovació com a puntals per reinventar la capital de Catalunya. 

D'idees en van sobrats; veurem si aconsegueixen trencar la barrera de la invisibilitat. I si, en cas de superar-la, (con)vencen. De moment, l'última enquesta d'El Nacional els donava entre 0 i 1 regidors. Entre el públic, un consell: adaptar el discurs i fer-lo més comestible, perquè l'entenguin les mares, els pares i els avis i àvies.