Ahir a Montjuïc es van commemorar els 80 anys de la mort de Manuel Carrasco i Formiguera, i Antoni Castellà, el diputat de Demòcrates de Catalunya,  que ha assumit l’herència sobiranista d’Unió Democràtica, va recordar la paradoxa que l’exèrcit rebel de Franco va executar Carrasco després de condemnar-lo per rebel·lió. L’homenatge va ser un acte d’afirmació democràtica al qual  van assistir dirigents de tots els partits sobiranistes, també dels Comuns. Tot el contrari del que passava a la mateixa hora a l’Auditori. Ningú s’hauria adonat de la visita del rei Felip VI a Barcelona si no hagués estat pel desmesurat desplegament de policies i per la presència d’uns quants republicans que van tenir el detall de sortir a rebre al monarca per retreure-li la seva complicitat amb la repressió dels independentistes.

El mateix dia que es va posar en circulació a la xarxa el videoclip titulat “Los Borbones son unos ladrones”, Felip VI va fer una visita a Barcelona gairebé clandestina. Podríem dir que el Rei va ser a la capital catalana d’estranquis, segurament per evitar que a la protesta dels catalans se sumin els republicans espanyols, que cada vegada són més dels que ells volen i diuen.

Després de la tensió institucional que va marcar la visita anterior amb motiu del Mobile World Congress, la Casa Reial va optar per  organitzar una estada del Monarca a Barcelona el més curta i discreta possible, la qual cosa confirma que la Corona ja ha interioritzat que  Catalunya ha esdevingut terra hostil. Això és més un problema del Rei que no pas dels catalans. Els reis no es voten, no són elegits democràticament, així que la seva autoritat es calcula segons les expressions d’afecte dels ciutadans i pel que s’ha vist aquest dilluns, la monarquia espanyola cotitza a Catalunya més a la baixa que mai. No és  un assumpte menor atés que cap dels avantpassats del monarca va ser rebut a Barcelona amb tanta fredor com ara Felip VI. Fins i tot Alfons XII va ser rebut amb més entusiasme després del cop militar que va acabar amb  la Primera República.

Felip VI va presidir un acte celebrat en una sala mig buida sense que fos present cap autoritat democràticament elegida pels catalans.  És a dir, el Rei ha actuat d’esquenes al poble i als seus representants. Podria dir-se que ha estat un menyspreu al país més propi dels emperadors d’abans amb les colònies i un capteniment que té un simbolisme antidemocràtic. Probablement a Felip de Borbó no li va agradar l’actitud crítica que li van dispensar les autoritats catalanes el passat mes de febrer, però en comptes de buscar la manera de millorar les relacions ha preferit suspendre-les, com si estigués en condicions de “castigar” al president del Parlament i a l’alcadesa de Barcelona pels seus atreviments. Amb això el Rei ens ve a dir que la Monarquia està per sobre de la democràcia i això no cau gens bé en un país on ja fa més de 300 anys se li recordava al monarca que “Nós valem tant com vós i junts valem més que vós”

Per trobar un fet similar del cap de l’Estat sense representants democràtics ens hem de remuntar als vells temps de la dictadura, quan Franco era rebut per l’alcalde Porcioles i el president de la Diputació, el Marqués de Castellflorite. Joan Carles i Sofía també van visitar Catalunya abans que la democràcia arribés a les institucions, però  van ser rebuts amb mostres de simpatia de la gent que anhelava el canvi democràtic. Per cert, que l’anècdota d’aquell viatge va ser un peu de foto  a El Noticiero Universal que deia “Samaranch saluda al Rey y Viola, a la reina”. Cal aclarir als joves que Joaquim Viola va ser el penúltim alcalde franquista de Barcelona, que va morir en atemptat anys després de deixar el càrrec.