La directora de cinema Isabel Coixet ha publicat avui una carta a El País en què es lamenta de l'"odi", la "por" i, en ocasions, els insults, que pateixen molts catalans que, com ella, es veuen abocats a pagar "un alt preu" per dir "amb respecte i honestedat el que un pensa".
Amb el títol En terra de ningú, la directora comença la seva missiva afirmant que escriu "amb la cara encesa. No de vergonya, sinó de ràbia", en veure's insultada per "individus amb banderes estelades lligades al coll" que li van cridar "feixista" davant de casa seva, sense ni tan sols conèixer-la.
Assegura Coixet que aquest "pensament únic de l'independentisme", plasmat en "insults i desqualificacions", el porta patint des de fa temps, quan va signar el manifest del Fòrum Babel "(que -diu- demanava un bilingüisme real)" i que igual que ella el suporten tots els qui "no seguim el pensament únic de l'independentisme i manifestem el nostre desacord".
"I, en aquests últims mesos, l'odi que hem suscitat està arribant a cotes inusitades", continua la directora en la seva carta, on expressa la seva perplexitat al comprovar que "el preu a pagar per dir amb respecte i amb honestedat el que un pensa seria tan alt".
Linxament mediàtic
Coixet assegura, a més, que fins ara estava sent objecte d'un "linxament mediàtic" a través de les xarxes socials i per això va deixar de tenir Facebook, Twitter o WhatsApp i, fins i tot, que van arribar a 'hackejar-li' aquest últim atribuint-li un text que ella no ha escrit.
"Però aquesta és la tercera vegada que em diuen feixista del començament de setmana ençà (la primera que contesto) i hi ha alguna cosa en mi que s'està trencant. M'adono amb una claredat esfereïdora que, passi el que passi, no hi ha lloc per a mi ni per a ningú que s'atreveixi a pensar pel seu compte en aquest lloc que m'ha vist néixer", afegeix la directora.
Davant de tot això, la directora es mostra decidida "a minimitzar el que em passa per no alimentar més el monstre de l'odi que no em faria diferent dels que m'insulten" i a no canviar "per res aquesta seca i silenciosa terra de ningú en què em trobo".