La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha negat durant la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que desobeís cap autoritat arran la seva participació en la consulta del 9N. La consellera ha arribat a les deu del matí al TSJC acompanyada de la resta del govern, tret del president Artur Mas. L’esperava una important representació de diputats de Junts pel Sí i la CUP, i unes 400 persones que han seguit al passeig Lluis Companys fins que ha acabat la compareixença.

La consellera ha assegurat davant del jutge que el 29 de setembre, tan bon punt el Tribunal Constitucional va suspendre el decret de convocatòria de la consulta, el seu departament va “parar màquines” i va deixar el procés en suspens.

A partir d’aquell moment, ha explicat, el procés participatiu –amb unes circumstàncies molt diferents de cens i col·legis electorals– va quedar en mans dels voluntaris. Fins el punt, que quan el jutge li ha preguntat pel paper dels directors d’institut, Rigau ha puntualitzat que es tractava de “voluntaris” com ella mateixa. La consellera ha afirmat que no va transmetre instruccions perquè a ella tampoc n’hi van donar i tota la logística va quedar en mans dels voluntaris.

Una prova d’aquesta situació és el fet que, en el moment en què la directora de l’Institut de l’Hospitalet de Llobregat es va negar a lliurar les claus per obrir el col·legi electoral, es va haver de buscar una altra seu alternativa.

Ni acusació ni fiscal

Durant la declaració, la consellera només ha respost a les preguntes del jutge i de la seva defensa. No ha respost a l’acusació, de Manos Limpias, però tampoc al ministeri fiscal, argumentant que és “molt difícil d’entendre el canvi de criteri de la fiscalia”, quan en un primer moment s’afirma que no hi ha motiu per iniciar el procediment i després els fiscals de sala avalen la querella.

La defensa de la consellera ha fet una valoració molt positiva tant del desenvolupament de la declaració com pel to de les preguntes del jutge. Segons els lletrats presents, l’interrogatori s’ha centrat en els fets concrets sobre l’actuació del departament i ha servit per aclarir qüestions molt concretes, com el material informàtic utilitzat, que obeïa a necessitats de la conselleria però es va posar a disposició del procés de participació durant aquella jornada.

La defensa ha subratllat que la consellera no va rebre personalment cap ordre directa del Tribunal Constitucional sobre com havia d'actuar. De fet, Rigau ha recordat que, un cop va quedar suspesa la consulta, les valoracions que es van fer des del Govern espanyol anaven més aviat orientades a menystenir el procés participatiu, que va arribar a ser titllat de botifarrada. Aquesta circumstància va provocar que la rèplica del TC contra el nou 9N arribés quan tot el procés estava ja en marxa.

En unes breus declaracions en acabar la compareixença davant del jutge, Rigau ha destacat que una societat democràtica ha de poder conèixer el parer dels seus ciutadans i ha insistit que el procés participatiu complia un mandat del Parlament

Rigau s’ha presentat amb posat seriós i preocupat, amb el seu advocat Jordi Pina i Miquel Roca. A la porta l’esperaven diputats del Parlament. La cúpula de CDC, amb Josep Rull i Jordi Turull al capdavant, els diputats de Junts pel Sí, Raül Romeva, Lluís Llach i Carme Forcadell, entre d’altres, o els republicans Marta Rovira, Oriol Amorós i Anna Simó. També hi era present el líder de la CUP Antonio Baños, que junt amb el diputat electe Lluís Llach i Marina Geli han fet guàrdia davant el TSJC fins que ha acabat la declaració. El president de l'ANC, Jordi Sánchez, i el de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch. Igualment ha volgut acompanyar la consellera l’exconseller d’Interior Ramon Espadaler que, quan s’ha acostat als periodistes a fer declaracions, ha rebut una xiulada de les persones concentrades davant de la seu del TSJC.