Aquest diumenge, Adriana Lastra Rafael Simancas seguien la primera votació del debat d'investidura atentament, amb una llista dels 350 diputats i un bolígraf. Tots dos també s'han assegurat que tots els seus diputats passessin la nit d'aquest dilluns a Madrid, controlant que tots tinguessin els bitllets d'avió i AVE i una nit d'hotel a la capital espanyola. Cap ni un pot faltar a la cita clau d'aquest dimarts, la segona votació, on cal més sí que no. El marge d'error és molt petit: només dos vots de diferència, 167 contra 165. El fantasma del tamayazo sobrevola el Congrés dels Diputats. Simancas, principal víctima d'aquella jugada bruta, sap perfectament què està en joc.

Malgrat el canvi de vot de la canària indisciplinada Ana Oramas, malgrat les pressions que estan rebent diputats socialistes que estan sent assenyalats amb noms i cognoms, el somni humit d'Inés Arrimadas i d'alguns barons com Lambán o García-Page no té perspectives de prosperar. Pedro Sánchez disposa d'un control ferri sobre el seu grup parlamentari, després de passar en dues ocasions per les urnes. A més a més, tots els escenaris estan contemplats. En cas que faltés algun sí, hi ha pla anti-tamayazoalgunes de les 18 abstencions d'ERC i EH Bildu passarien a ser instrumentalment vots favorables, segons fonts d'aquestes formacions. El que està en joc és molt, i al davant tenen una oposició que de facto està liderada per l'extrema dreta.

En primer lloc, està en joc el primer govern de coalició d'esquerres des dels temps de la Segona República. Ha costat suor, sang i llàgrimes, i la irrupció com a tercera força dels postfranquistes, per veure Pedro Sánchez abraçar-se amb Pablo Iglesias. Han salvat la bola de partit, i tenen una legislatura per davant per aplicar un antídot a l'extrema dreta. Han promès una ambiciosa agenda de polítiques socials, la més important des de la Transició, amb una crisi econòmica que amenaça. És el test europeu. Si no surt bé l'experiment, el carrer se'ls pot girar en contra com a Emmanuel Macron. Llavors serà encara més complicat frenar els de Santiago Abascal.

En segon lloc i més important, està en joc el conflicte polític català, el principal factor de bloqueig de la política espanyola. Amb una hemeroteca que s'ha hagut d'empassar, Pedro Sánchez ha decidit negociar amb ERC una mesa de negociació entre Estat i Generalitat, aquest cop de debò, i s'ha compromès a sotmetre el que en surti a votació de la ciutadania de Catalunya. Els republicans ja li han advertit que no acceptaran més "estafes", més apoyarés com els de Zapatero. Si no s'agafa el "conflicte polític" per les banyes, estan disposats a fer-lo caure. És l'última oportunitat per recuperar Catalunya.

Al davant tenen la bancada de la dreta més radicalitzada, on el cap de l'oposició formal és Pablo Casado però qui porta la batuta del relat és Santiago Abascal. Diumenge, amb l'esbroncada durant la intervenció de la portaveu d'EH Bildu Mertxe Aizpurua, va ser l'avantsala del que serà la legislatura. La diputada abertzale va haver de fer el seu discurs en defensa del diàleg i d'una solució democràtica i negociada enmig d'una pluja de crits, i algun fins i tot li desitjava la mort. Són els de l'anti-Espanya, que no han dubtat de posar a la palestra fins i tot a Tomás Guitarte, el parlamentari de Terol Existeix, que ha rebut una allau de pressions i amenaces. L'actitud de la dreta espanyolista recorda a la del 36. De fet, Vox parla obertament d'anar contra el "Front Popular". També hi ha crides a aturar el govern al carrer, a l'estil veneçolà o bolivià.

El govern de coalició, a punt

En aquests moments, l'estructura del futur govern de coalició presidit per Sánchez ja està tancada, tot i que no s'ha donat a conèixer tota. Hi haurà tres vicepresidències: Pablo Iglesias tindrà la segona, que serà d'Afers Socials, i la tercera, econòmica, serà per a Nadia Calviño. La primera la retindria Carmen Calvo. També es coneixen els altres ministeris de Podemos: Irene Montero a Igualtat, Alberto Garzón a Consum, la gallega Yolanda Díaz a Treball i el català Manuel Castells a Universitats. Es preveu un canvi de portaveu, deixant-ne fora la ministra d'Educació Isabel Celaá. Qui té més números a les travesses és la ministra d'Hisenda, l'andalusa María Jesús Montero, un dels valors en alça del PSOE. Els altres noms que semblen assegurats són Fernando Grande-Marlaska (Interior), José Luis Ábalos (Foment), Teresa Ribera (Medi Ambient), Magdalena Valerio (Seguretat Social) i Margarita Robles (Defensa).

En tot cas, la intenció de Sánchez és anar per feina, que per alguna cosa ha forçat un debat d'investidura en cap de setmana i enmig del dia de Reis. Els plans dels socialistes passen perquè aquest mateix dimarts a la tarda, o com a molt tard dimecres, juri el càrrec davant del Rei. Després seria el torn dels ministres, que també hauran de jurar o prometre el càrrec davant del monarca. El divendres se celebraria, com és habitual, el primer Consell de Ministres del nou govern espanyol.

Malgrat el 'deep state'

El debat d'investidura va començar amb la Junta Electoral Central desposseint Oriol Junqueras del seu càrrec d'eurodiputat i ha acabat amb el Parlament Europeu tornant-li l'escó i citant-lo el dia 13 per prendre possessió. Aquest moviment del deep state de l'Estat espanyol, que ni tan sols va esperar al Tribunal Suprem, va fer perillar per unes hores la investidura de Pedro Sánchez. Finalment, els republicans van decidir mantenir la seva aposta. Això sí, amb una advertència, en boca de Gabriel Rufián: "Si aquesta vegada el poble de Catalunya torna a ser estafat, si aquesta mesa de diàleg no es compleix, no s’estarà estafant un partit; s’estarà estafant el poble de Catalunya".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat