El guió s’ha complert segons estava previst: Pedro Sánchez ha perdut la primera votació del debat d’investidura i haurà d’anar a revàlida el dimarts. Necessitava una majoria absoluta de 176 escons i s’ha quedat en 166 sí (un menys per l’absència d’una diputada dels comuns, que no fallarà a la segona), 165 no i 18 abstencions. Si el guió també acaba com estava previst, serà en 48 hores quan el primer govern de coalició de la democràcia espanyola veurà la llum. Ho serà en un parlament molt fragmentat, després d’haver suat per aconseguir tots els vots justos i necessaris, i amb un marge d’error molt petit. Els portaveus socialistes Adriana Lastra i Rafael Simancas seguien avui la votació amb un llistat dels diputats, que anaven assenyalant quan votaven.

A favor hi ha votat pràcticament l’aliança de la moció de censura (amb alguna incorporació i alguna baixa): el PSOE, Unidas Podemos, el PNB, Més País, Compromís, el BNG, Terol Existeix i Nova Canàries. A aquests vots favorables s’hi han sumat les abstencions d’Esquerra i EH Bildu. En contra ho han fet una àmplia amalgama, des del PP, Ciutadans i Vox fins a JxCat, la CUP, Navarra Suma, el PRC i Coalició Canària. Amb aquesta correlació es podrà superar la segona, però no la primera.

A votació se sotmetia, en primer lloc, l’acord pel primer govern de coalició d’esquerres des dels temps de la Segona República. Menjant-se la seva pròpia hemeroteca, l’endemà de les eleccions generals el PSOE va posar-se a treballar per governar amb Unidas Podemos, amb qui ja han signat un acord de govern, assumint part de l’agenda i fins i tot de la retòrica de Pablo Iglesias. Per a les tres dretes és un “govern contra l’Estat” format per “comunistes, assessors de dictadors bananers i blanquejadors de batasunos i separatistes”.

A votació se sotmetia, també, l’acord entre el PSOE i Esquerra Republicana per constituir en quinze dies una taula de negociació entre l’Estat i la Generalitat, on es pugui parlar de qualsevol proposta, i els acords de la qual es ratifiquin amb una consulta a la ciutadania de Catalunya. És el pacte que més ha costat, i que el Tribunal de Luxemburg i la Junta Electoral Central han fet perillar. Les tres dretes hi han vist una intolerable concessió a l’independentisme i han acusat Sánchez de vendre Espanya a canvi dels vots.

Durant el debat, també menjant-se la seva pròpia hemeroteca, s’ha vist un Pedro Sánchez molt més desacomplexat, que recordava més al de la moció de censura que al dels últims mesos. El missatge ha canviat radicalment, i ja parla de “conflicte polític” sense embuts, de “deixar enrere la deriva judicial”, de “recomençar les relacions” entre Espanya i Catalunya i, especialment, de bilateralitat. El candidat a la investidura ha resistit el diluvi d’atacs de la dreta per aquesta renovada aliança amb ERC.

Sánchez s’enfronta a la segona votació d’aquest dimarts, on en té prou amb majoria simple, amb poc marge d’error. Els comptes donen, però per poc. Després que la diputada Coalició Canària canviés en ple debat la seva abstenció per un ‘no’ –fet que comportarà mesures disciplinàries del seu partit– el candidat socialista compta amb 167 sí, 165 no i 18 abstencions. La diputada dels comuns que avui s’ha absentat per motius mèdics, Aina Vidal, ja ha garantit que dimarts assistirà a la votació perquè no ha pogut tramitar el vot telemàtic. No podrà faltar ningú aquell dia.

ERC manté abstenció però avisa

En l’inici del debat d’investidura, totes les mirades estaven fixades en l’executiva d’Esquerra Republicana després del dur cop de la Junta Electoral inhabilitat unilateralment el president Quim Torra i l’eurodiputat Oriol Junqueras. Tot i així, al final els republicans van acordar mantenir la seva abstenció. Això sí, des de la tribuna d’oradors, el portaveu Gabriel Rufián va avisar els socialistes que aquest cop no acceptaran “estafes” i que si cal faran saltar pels aires el govern naixent. “Com fem perquè el PSOE compleixi? Intentaré ser molt clar: si no hi ha mesa, no hi ha legislatura”, va etzibar.

Intents de ‘tamayazo’

Les tres dretes han atiat aquest diumenge l'expectativa que algun dels diputats del PSOE o d'alguna de les formacions que li donen suport acabi canviant el sentit del seu vot o no es presenti a la votació i faci fracassar la investidura de Pedro Sánchez, que a hores d'ara comptaria només amb dos vots de diferència. És el que es coneix com un 'tamayazo', en referència al transfuguisme de dos diputats del PSOE a la Comunitat de Madrid (Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sáez) que el 2003 van impedir la investidura de Rafael Simancas. La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, ho ha plantejat obertament.

Iglesias agraeix als presos

En la llarga llista d’agraïments que va fer Pablo Iglesias durant el seu discurs al debat d’investidura, n’hi va haver una d’especial. El futur vicepresident del govern espanyol va tenir un record pels presos i exiliats i va assegurar tenir “constància” que alguns presos “han treballat pel diàleg i l’acord” per resoldre el conflicte polític. “Des d’aquesta tribuna, humilment, vull donar-los les gràcies”, va assegurar el líder d’Unidas Podemos des del faristol de la cambra baixa. De tots els presos i exiliats va destacar la “inqüestionable profunditat de les seves conviccions democràtiques”.

La dreta porta la crispació a nivells insospitats

L’extrema dreta ha entrat amb força al Congrés dels Diputats, i el seu discurs s’ha contagiat a la resta de partits conservadors. En el debat d’aquest dissabte, Pablo Casado amenaçava Pedro Sánchez amb accions legals si no feia servir l’article 155 per cessar l’”expresident” Quim Torra, i Santiago Abascal directament en demanava la detenció. Però el moment de més crispació s’ha viscut aquest diumenge, amb la intervenció de la portaveu de Bildu Mertxe Aizpurua, que ha hagut de patir un diluvi d’insults i fins i tot un crit de “muérete”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat