Deu minuts. És el que va durar la trucada de Pablo Iglesias a Pedro Sánchez el passat dijous. Molt menys temps és el que va trigar el PSOE a rebutjar la generosa última oferta d’Unidas Podemos. Feia qüestió de segons que havia arribat als periodistes que segueixen les negociacions la proposta d’un govern de coalició amb període de prova i suport extern garantit per tota la legislatura. Però ja hi havia resposta de Ferraz. “No es donen les bases mínimes de confiança”, traslladaven des de l’entorn del president en funcions. Només tres minuts van trigar els socialistes a despatxar-la. Des de llavors, res no s’ha mogut.

Queden 48 hores perquè es resolgui el gran enigma, si hi haurà investidura abans del 23 de setembre o eleccions el 10 de novembre. Però les dues parts semblen haver arribat al seu límit: ni el PSOE ni Unidas Podemos estan disposats a cedir més del que consideren que ho han fet. Per a l'entorn de Pedro Sánchez, la coalició ja va ser rebutjada --i de males maneres-- al juliol i ja no és "viable". Tampoc la coalició en diferit defensada per barons com Miquel Iceta. Per a la formació de Pablo Iglesias, el nou cop de porta de dijous certifica que, amb enquestes a la mà i guiat pel guru Iván Redondo, Sánchez sempre ha volgut eleccions. La resta, lamenten, només ha estat teatre.

Només hi ha dues alternatives a les eleccions, que ja són pràcticament descartades pels mateixos participants de les negociacions. La primera, en què confiava Pablo Iglesias, és que a última hora Pedro Sánchez acabés cedint a favor d'un govern de coalició, especialment pel perill real d'una desmobilització electoral de l'esquerra. “Avui no sembla propera la possibilitat d’una coalició, però tampoc no semblava propera al juliol", deia aquesta setmana una persona de la màxima confiança d'Iglesias. La segona, en què confiava Pedro Sánchez, és que Unidas Podemos acceptés in extremis un acord programàtic justament per evitar tornar a les urnes. Aquest escenari podria haver arribat dels sectors més partidaris del pragmatisme, com Izquierda Unida o els comuns. Però avui també sembla estar en via morta.

Pequè es desencalli, un dels dos líders haurà de prendre la iniciativa, trencar el clima de desconfiança personal i cedir davant l'altre. Les diferències entre tots dos, que superen les estrictament polítiques, continuen sent el principal obstacle.

Sigui com sigui, en aquests dos dies tindrem totes les cartes sobre la taula. L'àrbitre serà el rei Felip VI, a qui inusualment Iglesias també li ha demanat que faci de mediador. El monarca iniciarà aquest mateix dilluns a les deu del matí la ronda de consultes amb el Partit Regionalista de Cantàbria i els partits amb menys representació. Dimarts serà el torn de Laura Borràs, Pablo Iglesias o Pedro Sánchez. El Rei, que és conscient del "desgast" de quatre eleccions generals en quatre anys, tindrà en les seves mans el destí immediat d'Espanya.

Pequè es desencalli, un dels dos líders haurà de prendre la iniciativa, trencar el clima de desconfiança personal i cedir davant l'altre

Pablo Iglesias ja ha avançat que, en cas que no hi hagi acord amb el PSOE, transmetrà a Felip VI que el seu grup s’abstindrà “per a poder negociar fins al final”, com ja va passar al juliol. Però, de la mateixa manera, des de Ferraz també han avançat que, si no té prèviament garantits els suports, Sánchez farà un Rajoy: rebutjarà un hipotètic encàrrec del monarca per sotmetre’s al debat d’investidura. És a dir, perquè hi hagi investidura caldrà arribar a un acord abans de dimarts a la tarda. En comptes de buidar la seva agenda, el president en funcions ha omplert la jornada de dilluns, el dia clau, visitant zones afectades per la gota freda, al matí, i rebent la selecció espanyola de bàsquet a la Moncloa, a la tarda. És, si més no, simptomàtic.

Un cop més, ERC no hi serà a la ronda de consultes al Palau de la Zarzuela. No ho fa des que el Rei va negar-se a rebre Carme Forcadell quan va ser escollida presidenta del Parlament el 2016. Malgrat tot, Gabriel Rufián ja ha reiterat que per “ells no serà”. El mateix passa amb el PNB, que no posarà cap obstacle si hi ha entesa. Però falten els vots imprescindibles d’Unidas Podemos.

Ja han passat més de quatre mesos des de les eleccions del 28-A. Des de llavors, Pedro Sánchez només ha aconseguit sumar un sí als escons del PSOE: el del Partit Regionalista de Cantàbria. L’últim baròmetre del CIS, fet públic aquesta setmana, revelava el que era un secret a veus: la desconfiança, l’avorriment i la indiferència són els sentiments que genera la política avui en la gran majoria dels espanyols. Una dada a tenir en compte en cas de repetició electoral.