El discurs sobre la "normalització" i la convivència que abandera el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha protagonitzat la intervenció que aquest divendres ha pronunciat a Euskadi, on ha defensat l'aplicació plena de l'amnistia per als líders del procés i ha subratllat que el sistema espanyol permet defensar la independència dins del marc legal, tot i que ha evitat concretar quines haurien de ser les conseqüències finals d'un suport ciutadà a aquesta opció.
"La convivència és el bé més apreciat que tenim. La nostra pròpia història així ens ho ensenya. Catalunya i Euskadi en sabem molt bé els efectes negatius perquè els hem patit de manera tràgica quan aquesta convivència es trenca", ha assegurat Illa tan bon punt ha iniciat la seva intervenció al Gran Hotel Lakua de Gasteiz, des d'on ha subratllat que la convivència obliga a garantir la pluralitat política i incloure tothom com a actors polítics democràtics.
Convivència incompleta
Illa ha advertit, però, en el torn de preguntes, que l'avenç que defensa en la "convivència" a Catalunya no està complet perquè queda pendent l'aplicació plena de l'amnistia, que ha descrit com un exercici de generositat i intel·ligència política amb pocs precedents a Espanya —"potser alguns referits al País Basc", ha afegit. En aquest punt, ha subratllat que una democràcia és un joc d'equilibri de poders dins del qual ha reclamat que el poder judicial respecti l'acord del poder legislatiu, que va aprovar la llei d'amnistia, que ha estat referendada pel Tribunal Constitucional. "Quan un poder vol envair espais que no li corresponen, anem malament, trenquem aquest equilibri", ha advertit.
Seguint el fil de la seva argumentació, el president català ha reclamat que Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya i que acabi la inhabilitació d'Oriol Junqueras perquè es pugui tornar a presentar a les eleccions, com a darrer pas per la "normalització". Segons Illa, aquest és el pas que falta per donar, per la qual cosa ha mostrat el desig que es doni com més aviat millor.
Independentisme
"A partir d'aquí, el nostre sistema de convivència, afortunadament, permet que si algú pensa que el millor per a Catalunya o Euskadi o Galícia o Castella-la Manxa és la independència, ho pugui defensar i ho pugui argumentar. I si té el suport ciutadà, ja veurem, sempre que es faci en els límits i canals del nostre marc de convivència", ha afegit, per defensar tot seguit el camí del reforçament de l'autogovern i l'aposta per una Espanya i una Europa d'horitzó federal per la qual aposta el PSC.
Illa ha assegurat que precisament l'objectiu de la seva reunió amb Puigdemont el passat 2 de setembre en una seu oficial de la Generalitat, com és la Delegació del Govern davant la UE, tenia precisament com a objectiu reclamar això. "Per què tenim por a un futur en què hi siguem tots?", s'ha preguntat.
El president ha acudit a Euskadi a explicar la seva proposta de prosperitat compartida, que ja ha exposat a diferents punts de l'Estat espanyol. Aquesta tarda, es reunirà amb el lehendakari basc, Imanol Pradales, i amb el conseller d'habitatge del govern basc, el socialista Denis Itxaso. La presentació de l'acte ha quedat en mans de l'alcaldessa de Gasteiz, Maider Etxebarria, amb qui s'ha reunit prèviament a l'Ajuntament.
Carregada contra el PP
Al llarg del torn de preguntes, Illa ha retret la intervenció del PP per bloquejar l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a Europa quan, segons ell, el sentiment general era favorable. "No calia fer cap trucada. N'hi havia prou que no aixequés el telèfon. I l'ha aixecat per dir no es fes. I després ens donem cops al pit a favor d'Espanya. Quina Espanya? L'Espanya en què català i euskera són provincians? Que només pensa en Madrid DF? Que només pensa a abaixar impostos als que més tenen?", ha denunciat.
"Això jo no ho oblido i no ho haurien d'oblidar tampoc els ciutadans d'Euskadi", ha reblat el president, que, per contra, ha assegurat que ahir va telefonar a l'alcalde de Badalona, el popular Xavier Garcia Albiol, per les seves paraules d'aquest dijous amb relació al Pacte Nacional per la llengua que van provocar-li les crítiques dins del PP.