El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest divendres una inversió pública de 412 milions en 20 municipis de vuit vegueries. Es tracta de la primera convocatòria de l'anomenat Pla de Barris i Viles 2025-2029. Del pressupost anunciat, la Generalitat aportarà 232,71 milions d'euros. El Pla de Barris, hereu de la llei del mateix nom aprovada durant el govern de Pasqual Maragall, té com a objectiu "la regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades" i s'impulsa a través de la col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat.
Els projectes se situen en zones identificades com a Àrees d'Atenció Especial, amb indicadors de renda per sota de la mitjana de Catalunya, dèficits d'equipaments o serveis, problemes d'habitatge o exposició a riscos ambientals. En aquesta primera convocatòria s'hi han presentat 83 projectes. Els 20 municipis escollits en aquesta primera convocatòria formen part de vuit vegueries. Illa ha subratllat que hi haurà quatre convocatòries més, amb un pressupost total previst de 1.600 milions d'euros, dels quals 1000 els aportarà la Generalitat i 600 els ajuntaments.
A la vegueria de Barcelona hi ha previst actuacions a la capital, en concret a Ciutat Vella, i inclou la millora de places per afavorir els usos veïnals i la rehabilitació de finques; Mataró, que centra la inversió en el barri de Cerdanyola per contrarestar la falta d'equipaments i els dèficits d'accessibilitat; el barri de Les Planes a Sant Joan Despí, que té prevista una rehabilitació integral del parc edificat i convertir els espais públics en punts de socialització; als barris del Sud de Santa Coloma de Gramanet s'hi ha programat la rehabilitació d'habitatges i la millora de la xarxa d'equipaments escolars; a Santa Perpètua de Mogoda les actuacions es focalitzen en el barri de Can Folguera, en habitatge, però també en parcs i places amb refugis climàtics o accions formatives per a nouvinguts.
A les comarques gironines, les actuacions es reparteixen entre Figueres, en concret, la zona oest, per millorar l'habitabilitat i dignificar l'espai públic, amb la construcció d'equipament cívic i comunitari i l'adquisició d'habitatges; Girona, en l'àrea del Pont Major, amb obres de rehabilitació del parc d'habitatges i nous equipaments comunitaris; i Olot, al nucli antic, on a banda de l'actuació sobre habitatge hi haurà dinamització comercial i recuperació d'espais públics.
A Terres de l'Ebre els projectes assignats són d'Amposta, als barris fluvials de la vila, el Grau i el Pla d'Empúries, amb millores d'espais públics i recuperació de l'entorn natural, a més de la rehabilitació i optimització d'edificis; i Tortosa, en concret, la Ciutat Històrica, amb actuacions sobre habitabilitat, espai públic o la rehabilitació de tres edificis per a usos socials.
De la Catalunya Central rebran els ajuts projectes de Manresa, per a rehabilitació d'edificis del Centre Històric i dinamització de locals comercials buits, entre altres; a Vic el barri del sud i del nord-est contempla rehabilitacions, reurbanitzacions i intervenció socioeducativa; i a Solsona hi haurà actuacions per a la regeneració del Nucli Antic i el seu entorn.
A l'Alt Pirineu i Aran, els ajuts seran per a La Pobla de Segur, afectarà tot el municipi i inclourà, a banda de la rehabilitació d'edificis, la construcció d'una piscina pública municipal; i La Seu d'Urgell on està previst concentrar les inversions al centre històric de la ciutat.
A la comarca del Penedès, les inversions se situaran al barri de Cal Bolavà de Calafell, i inclourà a banda de les intervencions arquitectòniques, un nou centre cívic, un centre d'interpretació de la Cooperactiva vinícola de Calafell i l'escola de música.
Al Camp de Tarragona, els projectes aprovats són en la Part Baixa de Tarragona, amb obres d'urbanització i promoció comercial; i Reus Sud, per reforçar el paper històric de l'àrea i consolidar-lo com un espai residencial digne i sostenible.
A Lleida s'intervindrà al Centre Històric amb especial atenció a la rehabilitació per millorar les condicons d'habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica; i el nucli urbà de la via de Torrelameu amb la millora de carrers i places i la creació d'equipaments.
L'aportació del Govern als diferents plans varia en funció de la xifra de població dels municipis, i va des del 50% per a municipis de més de 50.000 habitants, fins al 75% per a municipis de menys de 5.000 habitants, que pot arribar al 90% si justifiquen la dificultat per assumir la part que els correspon. Per als municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 milions d'euros, mentre que per als més petits de 20.000 habitants és de 12,5 milions.
La segona convocatòria del Pla de Barris està previst que s'obri el primer semestre de l'any vinent.