L’exconseller de la Presidència, Francesc Homs, ha plantejat la possibilitat de de no presentar-se davant el Tribunal de Comptes, que està investigant el 9-N i que podria reclamar els 5,1 milions d’euros del procés participatiu a Mas, Ortega, Rigau i el mateix Homs.

El també exportaveu del PDeCAT al Congrés ha participat aquest matí en un taula rodona sobre el conflicte de la separació de poders a la Universitat Catalana d'Estiu, en què també ha participat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Joan Vintró, i el jurista i politòleg, Josep Costa

Els quatre encausats pel 9-N podrien haver d'afrontar al pagament de les despeses derivades de la consulta, una decisió que afectaria directament al seu patrimoni. El Tribunal de Comptes els podria reclamar més de 5 milions d'euros.

Árbitro comprado

“Hi ha un moment en què l’àrbitre està tan comprat, és tan descarat, que ens hauríem de plantejar les estratègies de recorre-hi”, ha assegurat sobre els poders judicials espanyols, amb una especial menció al Tribunal de Comptes.

Homs ha volgut destacar que encara no hi ha una decisió definitiva sobre l'estratègia dels quatre exalts càrrecs del Govern -entre els quals es troben l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. En tot cas, l'exconseller de Presidència s'ha dirigit als funcionaris i ha assegurat que la intenció de tots ells és "protegir-los" davant el Tribunal de Comptes. 

Homs ha carregat durament contra els tribunals espanyols, que considera "polititzats", i ha assegurat que volen la "mort civil" dels encausats. És més, ha afegit que no té por a possibles sancions econòmiques del tribunal: "Que m'embarguin. Poc trobaran a casa meva".

Separació de poders

El que va ser portaveu del PDeCAT al Congrés ha criticat durament la situació del poder judicial a l'estat espanyol. "La capacitat que tenen contra Catalunya és la del dret penal que s’aplica a l’enemic", ha explicat Homs, que ha lamentat que no hagi existit "mai" una separació de poders.

Homs ha explicat que exposat que existeixen rèmores franquistes pel que fa a la forma de governar dels executius espanyols. "Confonen legalitat amb dret i legitimitat democràtica. És el mateix que passava durant l'època de Franco", ha explicat l'exconseller en un intent d'establir un paral·lelisme entre les formes de governar. "El règim franquista tenia els seus crims justificats jurídicament. Deien que com allò era legal ja es podia fer. Segueix havent la mateixa confusió", ha sentenciat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat