La Guàrdia Civil va intentar destruir proves de la investigació del 17-A, segons ha avançat aquest dimecres El Món. Concretament, l'institut armat va demanar permís a la secció tercera de l'Audiència Nacional per eliminar els indicis sobre el sumari dels atemptats a Barcelona i Cambrils l'any 2017. Però la qüestió aquí és que el contingut concret de la petició només es va comunicar al ministeri fiscal i no a la resta de parts, de manera que hi ha força malestar entre les defenses i alguna de les acusacions particulars.
El tinent fiscal antiterrorista i cap de l'acusació del procés judicial, Miguel Ángel Carballo, va informar desfavorablement sobre la petició de la Guàrdia Civil i la va rebutjar de ple. Una decisió que va condicionar l'opinió del tribunal, que ha frenat les pretensions de l'institut armat i li ha prohibit destruir cap de les proves i indicis que s'han recollit en la investigació dels atacs perpetrats el 17 d'agost del 2017. En una interlocutòria, la sala presidida pel magistrat Félix Alfonso Guevara adverteix que aquesta mena de peticions no es poden fer quan la sentència encara no és ferma. Des del tribunal també recorden que les sentències de primera instància i d'apel·lació obren la porta a favor de la "veritat material", ja que es podria reobrir una causa o deduir una altra peça si es troben proves que desvirtuen la conclusió que el perfil genètic atribuït a Abdebaky Es Satty és realment el de l'imam de Ripoll. Sigui com sigui, les defenses i acusacions particulars s'han mostrat molestes per la velocitat amb la qual la Guàrdia Civil ha volgut destruir les proves que estan sota la seva custòdia.
Secretisme al voltant de la petició de la Guàrdia Civil
Cal remuntar-se al passat 29 de juliol, quan la Direcció General de la Guàrdia Civil va demanar a l'Audiència Nacional rebre autorització per "procedir a la destrucció de les evidències relacionades amb la causa". Unes proves que són a un dipòsit de l'institut armat i que van formar part de la investigació dels atemptats. Tota aquesta informació només va ser comunicada al ministeri fiscal, ja que les parts se'n van assabentar amb una interlocutòria on s'ordenava traspassar la petició al ministeri públic. Però de la petició no se'n coneix ni l'abast ni el perquè. Tampoc es coneix el dictamen de la fiscalia, del qual només se sap que alertava de la pressa de l'institut armat. Sí que es coneix que Carballo es va mostrar "desfavorable respecte a la destrucció dels efectes interessada per la Guàrdia Civil".
Una de les acusacions particulars va registrar un escrit per aclarir la situació, segons també ha avançat El Món. "Ens veiem en l'obligació de posar en coneixement del tribunal la necessitat de preservar totes les evidències relatives a la identificació dels perfils genètics trobats a la casa d'Alcanar, als efectes de poder ser utilitzades en posteriors investigacions, siguin en la mateixa causa o en altres que eventualment es podrien obrir en un futur", diu. D'altra banda, les defenses també estan molestes pel "secretisme" amb què s'ha gestionat la petició de la Guàrdia Civil, tot parlant de "nocturnitat i traïdoria". Amb tot, la secció tercera de l'Audiència Nacional ha rebutjat la petició de la Guàrdia Civil. I és que encara està pendent el recurs de cassació i la possibilitat que s'obri una altra causa.