Els diputats favorables al dret de decidir a Catalunya sumarien fins a 31 d'un total de 43, segons els sondejos a peu d'urna. Aquest és un resultat formidable per al sobiranisme. Ara bé, dins d'aquest sector han canviat molt les coses: el reequilibri de forces ha estat enorme, segons aquestes dades.

1. Ada Colau, la diferència

En Comú Podem ha guanyat les eleccions a Catalunya i és alternativa per l'esquerra al PSC, al qual supera clarament, com han fet al País Valencià, a Madrid, al País Basc... ECP és ara mateix la força dominant de l'esquerra a les dues àrees metropolitanes de Catalunya: la de Barcelona i la de Tarragona, on han guanyat. L'altra notícia és la confirmació del lideratge d'Ada Colau al capdavant de la confluència d'esquerres i, en general, d'aquesta biosfera política. L'alcaldessa de Barcelona ha fet la diferència entre els resultats de Catalunya Sí que es Pot el 27S i els d'ECP avui.

2. ERC fa el 'sorpasso' a CDC

Ara sí, clarament, i no pels péls com a les eleccions europees. ERC ha fet bona la seva aposta per l'àrea metropolitana de Barcelona i oferir un missatge més clar respecte al que va significar JxSí. Els convergents pateixen la patacada més gran de la seva història: passen de 10 diputats (16 si se sumen els adscrits a Unió) a 6-7 diputats, nombre just per disposar de grup parlamentari. Si es confirmen aquests resultats, serà el nombre més baix de diputats de CDC de la seva història. Els pitjors pronòstics s'haurien complert: han quedat per darrere d'ERC i de C's. El contrari per a ERC: és el millor resultat de sempre dels republicans, que tal vegada tindran l'oportunitat de donar suport al Govern de Madrid (si volen) i fer palanca per al referèndum amb ECP. També perquè sembla que s'apropien de l'herència de JxSí i això pesarà en les negociacions per fer govern a Catalunya.

3. PSC, gran damnificat

Deixa de ser la referència de l'esquerra i de molt. La mateixa Carme Chacón que va entregar 25 diputats a les generals del 2008 no passarà de vuit aquest cop. A aquell poderós PSC li han menjat vots per tot arreu: a l'esquerra via ECP i ERC; a la dreta via Ciutadans. És un reequilibri colossal de forces a les zones més poblades de Catalunya.

4. C's perd tota la tracció

Ciutadans competia contra les seves expectatives: volien ser segons i no ho seran; volien superar el PSC i el superaran. Potser els passarà factura el fet que a Espanya no tenen el suport que esperaven. A Catalunya, però, han fet el fet: tercers per davant del PSC i de Convergència. Si no poden governar o influir en el Govern espanyol corren un risc seriós de perdre tracció i caure en la irrellevància.

5. PP, irrellevant a Catalunya

El PP, que és el partit més votat a Espanya és el menys votat a Catalunya, entre els que obtenen representació parlamentària. Tot això vol dir exactament el que vol dir: que no representen gairebé ningú a Catalunya i sense alguna posició a Catalunya és molt difícil governar Espanya.

6. Unió desapareix

Unió desapareix. No han obtingut ni un escó, segons les enquestes a peu d'urna. Equival a la desaparició de Josep Antoni Duran i Lleida de l'escena política? No se sap mai. Aquest resultat, però, serà potser l'única alegria que es poden endur els convergents aquesta nit.