Ja han passat 72 hores des que dijous unes 60.000 persones entressin a Ceuta des del Marroc. Tres dies després, els carrers de Ceuta van recuperant la normalitat, tot i la presència de militars —tres mil efectius continuen desplegats—, i des d'aquest dissabte els primers comerços, bars i restaurants ja van reobrir, un cop gairebé la totalitat dels migrants havien tornat a travessar la frontera en sentit invers, cap a Fnideq. Tot i això, els carrers més cèntrics de Ceuta, i sobretot alguns de l'exterior i a la zona de muntanya, encara mantenen la presència de diversos grups de migrants que es neguen a retornar de forma voluntària al seu país d'origen. Aquestes persones passegen per la ciutat autònoma en grups d'entre tres i cinc persones i els efectius de l'Exèrcit de Terra i de la Policia Local els informen que se n'han d'anar cap a la frontera, ja que no seran regularitzats per haver entrat de forma il·legal.
Grups de migrants dormint a la intempèrie i buscant menjar i aigua
Aquests grups, formats sobretot per joves —i també alguns menors—, fa tres dies que dormen a la intempèrie i sol·liciten menjar i aigua. Molts, més de mil, esperen a les portes del Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) per poder accedir a l'interior del recinte, que no només té ocupades les 512 places disponibles sinó que, a més, manté una ocupació de més de 700 persones. D'altres es troben acampats a les muntanyes, en espera que es puguin anar alliberant places amb la sortida de persones cap a la península i a la platja de Benítez, on la policia controla que no accedeixin per la carretera d'accés al recinte per no col·lapsar-ne els voltants.
En canvi, la frontera del Tarajal, que separa Ceuta del Marroc, ha despertat aquest diumenge tranquil·la i gairebé sense nous intents d'entrada per l'espigó fronterer, exceptuant un petit grup d'una desena de persones ha intentat accedir nedant, i han estat controlats pel personal de l'Exèrcit. Des d'aquest dissabte, a més a més, Espanya va instal·lar una barrera de boies de 500 metres per tal de justificar legalment que les persones que entrin nedant puguin ser igualment retornats al moment.
En aquest sentit, el delegat del govern espanyol a Ceuta, Miguel Ángel Pérez, ha assegurat aquest diumenge que la ciutat autònoma està recuperant la normalitat i, tot i que ha reconegut que "queda molt de camí per recórrer", ha insistit que la situació "no té res a veure" amb què es va viure les primeres 24 hores després de l'entrada massiva de dijous. De moment, però, uns tres mil efectius, entre membres de les Forces de Seguretat de l'Estat i militars, continuaran desplegats a la ciutat per garantir la seguretat i hi seran "el temps que calgui", ha remarcat Pérez.
L'angoixa per saber on són els seus familiars
Mentrestant, l'angoixa es trasllada a l'altra banda de la frontera, al Marroc, on desenes de famílies marroquines esperen amb l'esperança de veure aparèixer els seus éssers estimats o, si més no, saber si continuen vius. "Has vist el meu fill? El coneixes?", pregunta la Zahra, que espera el seu germà, Ibrahim, mentre busca el fill de 17 anys, segons recull l'agència EFE. Aquestes persones venen de Tànger, de Fes o de Casablanca, demanant respostes a pocs metres de la tanca on van arribar dijous els seus familiars, empesos per la desesperació i la desinformació a les xarxes, i sense saber que acabarien en un parany que ha deixat, de moment, 72 morts. "Els joves volen un futur millor, però no és la manera", afegeix la Zahra, desconcertada i sense entendre per què milers de persones s'han jugat la vida d'aquesta manera.
Allà, un grup de joves marxa en sentit invers de quan van entrar dijous. Cansats, alguns ferits i decebuts, relaten a EFE que els agents espanyols els van agredir i els van conduir a la frontera perquè tornessin a Fnideq. "Ens van deixar passar, però després allà no ens volien. No era el que esperàvem", asseguren. Tot i això, un d'ells no tira la tovallola i afirma que ho tornarà a fer, però aquest cop ho intentarà sol. "No passaré per Ceuta, aniré directament a Espanya", diu. És l'objectiu de milers i milers de joves que volen escapar d'un país amb escasses oportunitats laborals i on la monarquia alauita regna amb mà de ferro, tot i el fracàs en matèria de justícia social, sanitat o educació. 72 hores després, tot sembla tornar a la normalitat, però per a centenars de famílies marroquines que han perdut algun membre estimat, la vida ja no serà igual.