El Govern de la Generalitat començarà a tramitar aquest dimarts la Llei de la Direcció Pública Professional, amb la qual vol que els càrrecs directius de l'administració s'elegeixin mitjançant processos de selecció "oberts i objectius" i no de forma discrecional per part del poder executiu, com passa ara. Així ho ha anunciat en una roda de premsa al Palau de la Generalitat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que prèviament s'ha reunit, acompanyat pel president del Govern, Salvador Illa, amb representants del Fòrum d'Entitats per a la Reforma de l'Administració (FERA), del Comitè d’Experts de la Reforma de l’Administració (CETRA), la Cambra de Barcelona, Cecot, UGT i CCOO. El Consell Executiu aprovarà demà dimarts la memòria preliminar, un informe que té la finalitat de descriure la necessitat de redactar una norma i l’abast que tindrà. Segons l’executiu, l’informe està basat en les recomanacions de l’OCDE i les bones pràctiques de països veïns, com Portugal. Albert Dalmau ha defensat que aquest dilluns es fa "un pas molt significatiu" amb la finalitat de "reduir l'espai de decisió política arbitrària en l'elecció dels alts càrrecs de la Generalitat".
Sota la premissa que l'administració només pot transitar pels camins de la "reforma" o del "col·lapse", Albert Dalmau ha explicat que amb aquest "canvi radical" en els sistemes de selecció s'evitarà que "entre 400 i 900" càrrecs directius de la Generalitat siguin rellevats cada vegada que el Govern canvia de color polític. Si els terminis previstos per Dalmau es compleixen, el projecte de llei d'aquesta norma serà aprovat durant el primer trimestre del 2026 i començarà llavors el tràmit parlamentari. Concretament, la norma que proposa el govern donarà una definició jurídica de la figura del directiu públic professional, amb una “clara classificació dels càrrecs directius”, així com un sistema concret de selecció basat en el mèrit, amb un procediment “obert i objectiu”. El conseller ha dit que el proposat és "un canvi cultural" que ha de servir per adoptar un model ja existent en administracions com l'Ajuntament de Barcelona -del qual Dalmau va ser gerent-: "Creiem en la política (...) Volem atreure el millor talent, vingui de l'àmbit públic o privat, i per a això necessitem unes regles del joc".
Processos de selecció oberts i objectius i avaluacions periòdiques
La Llei de Direcció Pública Professional definirà jurídicament la figura del directiu públic professional i establirà dos nivells de direcció que afectarà els càrrecs de directors generals i subdirectors generals, el tercer i quart nivell de l’administració, respectivament. En el cas de les subdireccions generals, la norma mantindrà que siguin càrrecs directius per a funcionaris de carrera, mentre que les direccions generals podran ser ocupades per perfils de fora de l’administració: “Volem atraure el millor talent, vingui de l’àmbit públic o de l’àmbit privat”, ha defensat Albert Dalmau, conseller de la Presidència. La llei establirà també un sistema de selecció que estigui basat en "el mèrit, la capacitat, publicitat i idoneïtat, mitjançant un procediment obert i objectiu" i es constituirà una "comissió de qualificació independent" que avaluï els candidats. Els nous càrrecs directius tindran "mandats temporals limitats" en què hauran de complir amb "objectius quantificats i qualificables" i, amb aquesta finalitat, s'incorporaran "sistemes d'avaluació periòdica". El text també habilitarà un règim transitori entre l'actual sistema i fins que es desplegui el nou model.
Després del procés quedaran tres candidats i aquí sí que serà el conseller o consellera de torn qui tingui l'última paraula. "La competència de nomenar, evidentment, sempre és del Govern, la política també té un espai, però podrà nomenar després que una persona hagi passat per aquest procés selectiu", ha sostingut Dalmau, que ha explicat que la mesura podria afectar fins a 900 càrrecs entre directors i subdirectors generals. Ara per ara, els nous nivells de direcció que s’establiran i els processos de selecció no afectaran els secretaris generals - que són el número dos de cada conselleria - ni els secretaris sectorials, que tenen rang de secretaria general i es creen en funció de “la complexitat tècnica o organitzativa” dels departaments. Aquests mantindran el seu caràcter discrecional en el seu nomenament per part dels consellers del Govern.
Negociació amb els grups parlamentaris
El conseller Dalmau ha sostingut que la reforma compta amb el consens de la societat civil i de les entitats promotores de la reforma de l’administració, amb les quals s’ha escenificat l’acord aquest dilluns a la Generalitat, i ha fet una crida al consens dels partits polítics al Parlament. Ha detallat que després del procés de consulta pública, el Govern aprovaria la norma a principis de l’any 2026, quan començaria el tràmit parlamentari, que s'allargaria durant aquell any. Dalmau ha dit que per aprovar-la “necessitarem sumar majories. Ara bé, també els dic que aquest és un camí que el Govern està disposat a transitar”. Aquesta llei que començarà a caminar demà forma part d'una sèrie de mesures amb les quals el Govern de Salvador Illa s'ha proposat reformar l'administració. L'executiu ha impulsat la incorporació de consellers independents als consells d'administració de les empreses públiques, ha aprovat un nou sistema d'atenció ciutadana i ha convocat beques per a estudiants que vulguin opositar. També ha participat en el registre d'una llei amb ERC i Comuns per prohibir la cita prèvia obligatòria i incloure el reconeixement del dret a l'error tant dels ciutadans com dels funcionaris.