La consellera de Presidència, Neus Munté, vol acordar la pregunta del referèndum d'independència amb Un País en Comú, el nou partit d'Ada Colau, a qui demana mantenir la unitat pel dret a decidir quan es constati la impossibilitat de pactar la consulta amb l'Estat.

La portaveu del Govern i vicepresidenta del PDeCAT ha dit que Colau "és un actor important", perquè com a alcaldessa de Barcelona és "part activa" del Pacte Nacional pel Referèndum i "coincideix amb el plantejament" del Govern d'"intentar mantenir el diàleg i la negociació amb l'Estat" per aconseguir un referèndum.

El nou partit, integrat pels comuns, ICV, EUiA i els crítics de Podem, aposta per un referèndum "vinculant" —que de facto seria acordat amb l'Estat— i, almenys de moment, no inclou la via unilateral que sí que preveuen el PDeCAT, ERC i la CUP si no aconsegueixen un pacte amb el Govern espanyol.

En aquest context, Munté ha fet una crida als comuns a "mantenir al màxim aquesta unitat" pel referèndum "en el moment en el qual es reveli inviable" la possibilitat d'acord amb l'executiu de Mariano Rajoy.

La consellera ha remarcat que l'Estat mostra "una vegada rere l'altra la no voluntat d'arribar a acords" perquè els catalans puguin expressar-se sobre la independència a les urnes.

Cinc mesos

A cinc mesos que expiri el termini fixat per celebrar el referèndum, la dirigent independentista ha advocat per acordar la pregunta "amb el màxim d'actors polítics", entre els quals compta "per descomptat amb els comuns, en la mesura que donen suport a un referèndum d'autodeterminació".

Tant ICV com EUiA ja sortien a la foto del pacte per la pregunta de la consulta sobiranista del 9-N. En gran part, ells i Unió van ser responsables el 2014 del format en dues preguntes, que es va definir com "pregunta arbre". La primera interrogava sobre si Catalunya hauria de ser un Estat i, en cas afirmatiu, una segona qüestió preguntava si aquest Estat havia de ser independent.

La pregunta del referèndum, que al límit se celebrarà la segona quinzena del pròxim mes de setembre, no està acordada encara. Munté ha avançat que no s'imagina "una pregunta extremadament complexa ni en format arbre". Per a la número dos del PDeCAT, de la pregunta hauria de sortir una resposta de la qual es desprengui "sense cap dubte el suport o no a una Catalunya independent, a una Catalunya Estat".

"M'imagino una pregunta simple, de fàcil lectura, però haurem d'esperar tot aquest procés de consens", ha afegit.

Estat o república

L'altra qüestió de la pregunta que serà objecte de debat entre els sobiranistes és si s'aposta per un "Estat" o per una "República" en una hipotètica Catalunya independent, perquè el PDeCAT és més partidari de la primera opció i ERC i la CUP són més proclius a la segona.

Munté ha opinat que el concepte d'Estat és "més inclusiu i té menys arestes", encara que és "obvi" que "en ple segle XXI" tot aboca que Catalunya, en cas que arribés a ser independent, ho seria en una configuració de república.

El nou partit dels comuns defensa que Catalunya es converteixi en una "república social, democràtica i ambientalment justa", que "vol compartir sobiranies amb un Estat plurinacional", segons es va acordar en la seva recent reunió fundacional.