El Govern comença a preparar una llei per garantir la seguretat de les persones que alertin sobre casos de corrupció. L'executiu de Salvador Illa es va comprometre en aquest sentit amb diferents entitats com l'Observatori Català contra la Corrupció o l'Oficina Antifrau, per garantir la protecció i suport a les "persones que informen sobre infraccions que poden representar una amenaça o perjudici a l'interès públic". En el rerefons de la iniciativa hi ha, segons ha argumentat l'executiu, la voluntat d'avançar "en el bon govern i la lluita contra la corrupció i promoure un canvi cultural que reconegui el valor cívic de l'alerta".
De moment, el Govern ha posat en marxa el procés de participació ciutadana dirigit al públic en general i a les entitats, que s'allargarà durant 30 dies i és previ a l'elaboració de l'articulat de la llei. En aquests moments ja existeix regulació en aquest àmbit, però es troba dispersa en diferents normes tant de l'àmbit català i espanyol, com una directiva europea. Tot plegat dificulta la seva interpretació, per la qual cosa s'ha considerat necessari que Catalunya disposi d'una normativa integral que abordi, l'àmbit de les alertes, la seva gestió i tramitació, així com les garanties per a les persones alertadores.
Els objectius d'aquesta llei és, entre altres punts, "garantir la protecció integral de les persones alertadores, incloent-hi el dret a l'anonimat, la confidencialitat i la prohibició de represàlies" i assegurar un "sistema d'informació segur, accessible i eficaç per a la comunicació d'alertes", així com millorar la coordinació entre institucions per desenvolupar els sistemes d'alertes i persones alertadores. Amb tot plegat, aquesta llei hauria de reforçar, segons el Govern, "les polítiques d'integritat i consolidar les infraccions d'integritat a Catalunya, tant en el sector públic com en el privat".
Immigració
Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ha assegurat que està preparat per assumir les noves competències d'immigració, però ha evitat avançar si en reclamarà la delegació en cas que, com està previst, no prosperi la iniciativa. En aquest sentit, portaveu del Govern, Sílvia Paneque, s'ha remès al compromís del govern espanyol que la proposta "no quedarà en un calaix".
En la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, Paneque ha negat que la proposició de llei tingui cap contingut racista, ha defensat el paper dels Mossos, i ha assegurat que es tracta d'una llei bona per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat i que serà una "pèrdua" si es confirma el rebuig al Congrés, per la qual cosa, ha aconsellat Podemos que ajusti les seves expressions al contingut dels textos en comptes de valorar les propostes en funció de qui les proposa, en aquest cas, Junts per Catalunya.
Pressupostos
La consellera ha assegurat que l'executiu treballa amb l'objectiu que l'1 de gener la Generalitat pugui tenir els "pressupostos a punt". Això no obstant, ha admès que el departament d'Economia encara no ha tancat el seu projecte i que les converses amb els grups encara no s'han posat en marxa. El que sí que ha avançat la consellera és que en el treball pressupostari s'està insistint a acotar el capítol 2, de despeses corrents, i augmentar el capítol de recursos destinats a inversions per aprofitar el moment de creixement econòmic.
Davant les crides que des de diferents àmbits s'estan plantejant sobre la necessitat que el Govern disposi de pressupostos aprovats l'any vinent, després de tres anys de pròrrogues dels comptes, Paneque s'ha limitat a afirmar que aquest any ha calgut recórrer a un "mal menor" com són els suplements de crèdit, que han permès disposar de recursos extra, però "la situació òptima i desitjables seria tenir nous pressupostos".
La negociació dels comptes corre en paral·lel a la nova proposta de finançament. En aquest punt, el Govern celebra que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, garantís públicament aquest diumenge l'aposta per un nou finançament autonòmic aquesta legislatura, i insisteix que haurà de tenir "alguns elements de singularitat" a través d'una negociació bilateral. Això no obstant, tampoc sobre el nou finançament el Govern ha concretat de moment el calendari.