El govern espanyol viu amb preocupació la decisió del Tribunal Suprem de mantenir suspès el dret a vot de desenes de milers de descendents d'exiliats espanyol per la dictadura franquista recollit en la coneguda com a llei de nets. Fonts de la sala de màquines de la Moncloa asseguren que la decisió és "gravíssima" i que les "conseqüències" d'atiar el relat de la tupinada electoral són "incalculables". En l'habitual roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la portaveu de l'executiu, Elma Saiz, ha lamentat que l'alt tribunal atempti contra un "dret fonamental" reconegut a la Constitució. "En una democràcia cal garantir-lo, no pas restringir-lo", ha etzibat.
La llei de nets és el nom informal amb el qual es coneix una disposició addicional de la Llei de Memòria Democràtica aprovada l'any 2022. Permet obtenir la nacionalitat a fills i nets d'espanyols que van patir exili. Una instrucció del Ministeri de Justícia d'aquell mateix any pressuposava que és exiliat qualsevol avantpassat que hagués sortit de l'Estat espanyol entre 1936 i 1955. És en aquesta ordre ministerial on rau el problema: els contraris a la llei de nets consideren que és un forat perquè es nacionalitzi qualsevol descendent, mentre que fonts del govern espanyol insisteixen que és l'única manera de fer-ho, perquè poc tens a demostrar que et vas exiliar per motius polítics. "La gent marxava amb una mà al davant i una altra al darrere", insisteixen fonts de la Moncloa.
Vox i Iustitia Europa van impugnar un acord de la Junta Electoral Central del juliol de 2026 sobre la inscripció d'aquests nacionalitzats al cens d'espanyols residents a l'exterior (CERA). El passat setembre, el Suprem va suspendre cautelarment el vot dels nacionalitzats per aquesta via, i també les noves inscripcions al cens; amb una excepció: poden votar els qui obtinguin un certificat consular que acrediti l'exili dels avantpassats. La nacionalitat no queda afectada. Amb les generals convocades per al 29N, l'Advocacia va demanar aixecar la suspensió. Al·legava que era materialment impossible revisar els expedients a temps.
Aquest dilluns, el Suprem va confirmar la cautelar, que afecta 163.020 electors. Només podran votar els qui tinguin el certificat consular d'exili. El problema és que ara els consolats han de revisar els expedients un per un. La documentació electoral s'ha d'enviar entre el 24 i el 30 d'octubre. I des del govern espanyol insisteixen que la decisió els ha agafat amb poc temps de maniobra i que el procés és "complexíssim". "Hem de complir la llei, però és com si ens haguessin obligat a volar per l'espai", afirmen.
Segons publica aquest dilluns la Cadena SER, l'Administració ja ha identificat més de 70.000 nacionalitzats per la llei de nets que hauran de sortir del cens electoral. En un escrit incorporat a la causa al qual l'emissora assegura haver tingut accés, els serveis jurídics del govern espanyol expliquen que el setembre de 2024 va entrar en funcionament el Registre Civil Electrònic a les oficines consulars, i que aquesta aplicació ha permès identificar aquests afectats de cara a les eleccions del 29N. El problema són les prop de 90.000 persones que van obtenir la nacionalitat abans, que les fonts consultades per la SER veuen pràcticament impossible localitzar a temps. L'escrit precisa que no es disposa "d'una llista nominativa de les persones afectades" i que obtenir-lo "requereix el treball manual dels consolats". Els consolats petits podran complir, però no els grans, com els de l'Argentina o Cuba, amb desenes de milers d'expedients.