El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 després d’introduir-hi algunes modificacions tècniques recomanades pel Consell d’Estat. Una de les novetats del pla arriba després de l’escàndol de l’Ajuntament d’Alacant, actualment investigat per haver adjudicat habitatge protegit a persones de l’entorn del PP i del consistori. Segons ha exposat la ministra d’Habitatge en l’habitual roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la mesura tindrà més control antifrau, perquè no es puguin repetir qüestions com aquesta. “Tots els habitatges construïts o adquirits amb recursos procedents del pla s’hauran d’adjudicar amb criteris objectius, mesurables, transparents i traçables; el Ministeri d’Habitatge exercirà un doble control per garantir que s’han respectat aquestes condicions”, diu la norma.

Rodríguez ha explicat que el pla començarà a desplegar-se a partir del segon semestre de l’any. Ha asseverat que “ni un euro” dels 7.000 milions que es volen invertir fins al 2030 anirà a l’especulació en el mercat privat. En aquest sentit, Rodríguez ha avisat el PP que cal un “acord de país” per resoldre una problemàtica per a la qual “no valen pedaços” ni hi ha cap “vareta màgica”. “El pla canvia el paradigma en el paper que assumeix l’Estat, que des dels anys vuitanta era el de caixa pagadora sense influir en les polítiques”, ha exposat la ministra en roda de premsa.

El paquet de mesures 2026-2030 preveu un increment de la inversió estatal en habitatge a totes les autonomies. Però les comunitats, si volen, poden rebutjar els diners. En aquest sentit, ha advertit la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que si s’hi nega estarà perjudicant “el milió i mig” de ciutadans de la capital espanyola que viuen de lloguer i que són víctimes de l’especulació immobiliària. Ha afegit que ningú no entendria que renunciés a una suma de diners tan gran.

Madrid és, de fet, la segona autonomia que li pertoquen més recursos per crear habitatge públic (1.113 milions d’euros), només per darrere d’Andalusia (1.197 milions). En el cas de Catalunya, creixerà en només 473 milions d’euros. Fonts del Ministeri consultades per aquest diari apunten que Catalunya té un increment menor perquè va ser l’única comunitat que ja va aportar el 40% dels recursos públics exigits en l’anterior convocatòria del pla. És a dir, que ja ha fet part dels deures que no han fet altres autonomies.

El pla incorpora diverses novetats pel que fa a controls, transparència i governança. La més rellevant és el blindatge de l’habitatge públic i protegit perquè mai no pugui acabar alimentant l’especulació. Des del govern espanyol recorden que en els últims 45 anys s’han construït 2,7 milions d’habitatges protegits, però la major part es van desqualificar amb el pas del temps. “Si aquests habitatges s’haguessin blindat, avui Espanya comptaria amb un parc públic en estàndards europeus; per primera vegada, es condiciona el finançament d’habitatges al fet que serveixin sempre a l’interès general”, apunten.