El Guernica, l’obra magna de Pablo Picasso, torna a estar en el centre de la polèmica a causa d’una nova petició de trasllat temporal per part del govern basc, i la negativa de l’estat espanyol a considerar-ho. No és la primera vegada que passa. En 1997, amb motiu de la inauguració del Museu Guggenheim de Bilbao, en el 2007, pel 70è aniversari del tràgic bombardeig que va servir d’inspiració a l’artista malagueny; en el 2021 amb motiu dels 85 anys -Miquel Iceta, quan era ministre, va considerar que el trasllat seria “un crim”- i ara, en el marc del 90è aniversari de la constitució del primer govern basc i el bombardeig de Gernika. El Centre d’Art Reina Sofia, organisme públic adscrit al Ministeri de Cultura, que és el propietari del quadre, sempre s’ha negat al·legant qüestions tècniques de conservació. L’estat sempre ha considerat inassumibles els riscos que un trasllat suposaria per a una obra de les seves dimensions (3,5 metres d’alt per 7,8 metres d’ample), però el lehendakari Imanol Pradales, aprofitant la seva trobada bilateral amb Pedro Sánchez, ha elevat la pressió sobre el govern espanyol. Ha tornat a demanar aquest divendres que l’obra fos temporalment cedida al Guggenheim al·legant el seu “profund significat històric, simbòlic i emocional” per a la societat basca, així com “un gest de reparació simbòlica i dignificació” cap al poble basc. Seria una cessió temporal de nou mesos, entre octubre del 2026 i juny del 2027. Pradales ha advertit que tancar aquesta via basant-se únicament en informes tècnics de conservació suposaria “un greu error polític”.
El quadre, que Picasso va pintar entre l'1 de maig i el 4 de juny de 1937, mai ha estat a Euskadi des que va tornar a Espanya en setembre del 1981 després de quatre dècades d’exili a Nova York i d'haver viatjat pel món durant aquests temps. Picasso va pintar el Guernica en l'exili i va demanar que mai vingués a Espanya mentre hi hagués la dictadura de Franco. L'obra va viatjar com a reclam propagandístic antibèl·lic i es va exhibir per tot el món per denunciar els horrors de la guerra, uns trasllats que han causat esquerdes en el llenç, pèrdua de capa pictòrica i danys estructurals acumulats. El Reina Sofia mai ha accedit a les peticions de cessió temporal, rebutjant peticions tan significatives com la del MoMA en l’any 2000 o el Royal Ontario Museum del Canadà, entre molts d’altres. Les raons s’expliquen en un informe tècnic que desaconsella “rotundament” qualsevol trasllat, al·legant el risc que suposa per una obra d’aquestes dimensions i la seva “situació particularment fràgil”. L’informe explica que el llenç —una única peça sense costures— combina lli a l’ordit i jute a la trama, amb una preparació industrial feta a base de cola animal i una capa blanca d’aspecte oliós. Sobre aquesta base, Picasso va treballar amb carbonet i diverses capes de pintura de densitats diferents, que van des de veladures molt diluïdes fins a zones d’una gran opacitat. Aquesta diversitat tècnica, lluny de ser només un tret formal, influeix directament en la seva conservació: la superfície està sotmesa a tensions internes diverses, i qualsevol vibració pot intensificar-les.
Els estudis tècnics iniciats l’any 2012, basats en imatges d’ultra alta resolució, han posat de manifest una gran quantitat d’alteracions acumulades al llarg del temps. Pel que fa al suport, s’hi aprecien deformacions al perímetre provocades pels continus muntatges i desmuntatges; en la capa pictòrica, en canvi, s’hi identifiquen esquerdes, craquejats i microfissures relacionades amb els processos d’enrotllament i la manipulació de la peça.
Les raons tècniques, nexe entre Sixena i el 'Guernica'
Les raons tècniques que desaconsellen el trasllat uneixen els casos del Guernica i les pintures murals de Sixena, que el MNAC considera tècnicament impossibles de traslladar sense risc de danys irreversibles. Però si bé tant el quadre de Picasso com les pintures de Sixena són béns culturals d’altíssim valor que no es poden reemplaçar, són dos casos molt diferents en la seva naturalesa tècnica, històrica i jurídica. Els experts consideren que el Gernica, tot i la seva complexitat, és més fàcil de traslladar perquè és de tela fàcilment transportable (tot i que fràgil pels trasllats previs), mentre que les pintures murals romàniques de Sixena neixen com a objecte-obra, un revestiment de pintura integrat en un edifici i que forma part d’un immoble. Però en el cas del Guernica, tot i que les raons que la sustenten són tècniques, la decisió final és política, mentre que en el cas de Sixena, la decisió és judicial, basada en la sentència del Tribunal Suprem que obliga a traslladar els murals tot i els riscos tècnics. I tot i que el MNAC al·lega la “incapacitat tècnica”, està obligat a complir-ho.