La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha admès aquest dimecres que el Govern té certa "preocupació" i "descontentament" pels pocs avenços que s'estan veient en la proposta per oficialitzar el català a la Unió Europea. Una inquietud que s'ha vist exacerbada en els darrers dies per les formes amb què el govern espanyol ha traslladat als estats europeus la seva proposta per incloure el català, el basc i el gallec en la llista de llengües oficials de la institució europea. El 24 d'octubre, la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE va acabar posposant la decisió i sol·licitant a l'executiu espanyol més informació sobre la petició de cara a la reunió celebrada ahir dimecres. Però malgrat tenir tres setmanes de marge, el govern de Sánchez no va difondre a la resta de socis la seva proposta actualitzada fins dilluns a la nit —un dia i mig abans de la trobada— i en castellà.

El retard temporal i el fet de compartir la proposta en un aquest idioma va provocar que els altres 26 estats no tinguessin prou temps per analitzar el text. Fonts diplomàtiques europees presents a la trobada han explicat que només hi va intervenir el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, qui també presidia la sessió. Navarro va explicar a la resta de socis la nova proposta espanyola sense rebre cap reacció de cap altre representant. "No hi ha hagut comentaris", van subratllar fonts presents a la sala. Aquest dimecres no es preveia cap votació sobre la qüestió, però la patinada d'Espanya ha fet impossible també qualsevol avenç mínim.

Posteriorment, i en roda de premsa, el comissari de Relacions Institucionals, Maroš Šefčovič, va explicar que cap altre representant havia comentat el punt perquè estaven "satisfets amb la informació" exposada. Tot i això, un element clau perquè pugui progressar la petició és que la Comissió Europea faci públic un informe sobre l'impacte legal i financer de l'oficialització de les tres llengües, sense el qual no s'esperen avenços. El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ja va reconèixer que aquest document trigaria "dos o tres mesos" a publicar-se, i ara Šefčovič també ha evitat posar cap data. El comissari s'ha limitat a dir que l'avaluació "s'ha de fer amb molta atenció" i que pren temps perquè també implica altres institucions amb serveis de traducció i interpretació.

El Govern continuarà pressionant

Amb tot plegat, Meritxell Serret no ha dubtat a fer pública la disconformitat del Govern pels pocs avenços. La consellera, que havia viatjat fins a Brussel·les precisament per seguir de prop el Consell d'Afers Generals, ha reiterat que l'executiu de Pere Aragonès continuarà demanant "màxima exigència" al govern espanyol perquè la proposta sobre l'oficialitat del català es tracti "amb la màxima rigorositat" per "guanyar la confiança de tots els estats". "És imprescindible mantenir un bon treball per mantenir la credibilitat de la proposta", ha afegit. Pel que fa als 'tempos' de la proposta, Serret ha apuntat que el Govern "no es posarà terminis", tot i que també ha deixat clar que s'exigirà al govern espanyol que l'oficialitat sigui una realitat "com més aviat millor". "No volem que això es dilati innecessàriament", ha manifestat.