L'advocat Gonzalo Boye ha estat una de les quatre persones reconegudes amb el Premi Dignitat, atorgats ahir per la Comissió de la Dignitat. L’acte on es va fer entrega del premi, la Nit de la Dignitat, es va celebrar ahir dimecres al vespre a l’Ateneu Barcelonès, lloc on fa vint anys un grup de persones va reunir per constituir la Comissió per primer cop. En el curs de l’acte, els assistents van parlar de la tasca feta en aquests vint anys i la situació actual del retorn dels anomenats Papers de Salamanca, informa l'entitat en un comunicat. També van discutir els nous objectius que plantegen abordar, com ara "completar la restitució a Catalunya dels documents espoliats pels franquistes i la reivindicació de la Comissaria del Cos Nacional de Policia a la Via Laietana com un centre d’interpretació de la repressió política i la tortura".
Premis Dignitat
En l’acte, en què hi ha participat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i diverses personalitats de la política catalana, s’han lliurat Premis Dignitat a les següents persones i entitats: Julià Gual i Masoller, nascut a Mataró i mort a Perpinyà el 1964, "per la seva tasca política com a periodista a Mataró, editant i prologant el llibre El perill a la rereguarda de Joan Peiró i per la seva activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del Nord on es va exiliar el 1939". Religious Society of Friends, coneguda com els Quàquers, "per la seva tasca humanitària feta durant la guerra civil amb els refugiats, especialment els infants". Antoni Miró, pintor i escultor valencià nascut a Alcoi el 1944, "per la seva activitat com a artista polifacètic, que ha destacat pel seu compromís envers la memòria històrica dels Països Catalans i la seva cultura, reflectint en les seves obres tan fets històrics com els intel·lectuals de les terres catalanes". Gonzalo Boye, nascut a Viña del Mar (Xile) el 1965, "que en la seva condició d’advocat ha destacat per la defensa dels drets polítics i nacionals de Catalunya, especialment en tribunals internacionals en defensa dels consellers i el president exiliats i de Valtònyc. Destaca per la fermesa en la defensa dels drets que la repressió política que pateix Catalunya vulnera sistemàticament", diu la nota.
Documents espoliats
Durant l’acte, la Comissió de la Dignitat s’ha adreçat al ministre de Cultura, tot reclamant la restitució definitiva a la Generalitat i els Ajuntaments Catalans de la documentació requisada pels franquistes que encara es troba a Salamanca, a l’Arxiu Militar d’Àvila. A principis d'any, la Comissió de la Dignitat ja va enviar una carta al ministre Miquel Iceta, on reclamaven el retorn dels documents que encara hi ha a l'arxiu de Salamanca, després de ser espoliats pel franquisme. L'entitat va recordar que "no té explicació ni justificació" que 45 anys després que s'hagi restablert la Generalitat encara no se li hagi "restituït el seu arxiu institucional que va ser saquejat en ser suprimida pel franquisme". Concretament, el coordinador de la Comissió, l'historiador i advocat Pep Cruanyes, va exigir a Iceta el retorn de la documentació de la Generalitat republicana sobre ordre públic i Justícia, la de la maçoneria catalana i la dels 47 ajuntaments. D'altra banda, Cruanyes també va demanar al ministre que retorni l'edifici de la Prefectura de Via Laietana i que declari l'immoble bé cultural d'interès nacional "per la seva càrrega històrica en la repressió política".