La detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, suscita un seriós dubte legal. La instal·lació d'un dispositiu de geolocalització al cotxe en què viatjava requereix autorització judicial, segons la Llei Orgànica 13/2015, que modifica la Llei d'Enjudiciament Criminal. "On és la interlocutòria de[l jutge del Tribunal Suprem, Pablo] Llarena?", pregunta al seu compte de Twitter el bufet d'advocats Almeida, especialistes coneguts en delictes informàtics i responsabilitat civil, i en la problemàtica jurídica d'Internet.

"La geolocalització fora d'Espanya també ha d'estar raonada convenientment en una interlocutòria judicial. Un debat jurídic molt interessant", afegeixen aquests advocats.

L'existència del geolocalitzador al cotxe del president ha estat reconeguda a l'agència Efe per "fonts properes a la investigació". El giny el van instal·lar agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) abans que tornés a Brussel·les des de Hèlsinki. Els agents sempre van tenir controlat el vehicle, segons Efe.

L'esmentada llei, en la seva exposició de motius, diu explícitament que "la incidència que en la intimitat de qualsevol persona pot tenir el coneixement pels poders públics de la seva ubicació espacial, fa que l'autorització per a la seva pràctica s'atribueixi al jutge d'instrucció", en referència als "dispositius tècnics de seguiment i localització" com el que els agents van plantar al cotxe del president.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena és l'instructor de la causa que afecta Puigdemont i qui havia de cursar l'autorització, de la que encara no se'n sap res.

Què diu la llei

L'article 588 quinquies b) d'aquesta llei, que es refereix a dispositius de geolocalització d'un objecte vinculat directament o indirectament a una persona investigada (un vehicle, un vaixell...), "estableix que és preceptiva l'autorització judicial per a la seva instal·lació. L'article no deixa cap altra opció", explica el magistrat Javier Ignacio Reyes López en una anàlisi tècnica de l'esmentada reforma legal.

"En cas contrari, l'autoritat o funcionari públic, o el seu agent [i.e., la policia], pot incórrer en responsabilitat penal", afegeix.

Hi ha una excepció. La llei considera que, per raons d'urgència que raonablement facin témer que si no s'utilitza el dispositiu de localització i seguiment es frustrarà la investigació, la Policia Judicial podrà col·locar-lo, avisant el jutge com més aviat millor i en un màxim de 24 hores. El jutge podrà ratificar la mesura o desestimar-la. En aquest cas, la informació obtinguda no tindrà conseqüències en el procés.

L'autorització judicial de la mesura ha de fer-se "via interlocutòria motivada un cop escoltat el ministeri fiscal", explica Marina Manzanares a Perspectiva & Derecho. Aquesta interlocutòria és "requisit indispensable per a la legalitat de l'acció i la validesa de la informació obtinguda com a prova", agrega en un altre estudi (pdf) Sofía Ruiz de la Viuda, de l'Instituto Universitario de Investigación sobre Seguridad Interior.

La mesura ha d'estar relacionada amb la investigació d'un delicte concret i la interlocutòria ha de definir el seu àmbit objectiu i subjectiu i la seva durada. Només ha d'acordar-se si no existeixen altres mesures menys costoses per als drets fonamentals de l'investigat o encausat, o quan la investigació "es vegi greument dificultada sense el recurs a aquesta mesura", diu Manzanares.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat