A mida que el setembre del 2017 s'acosta i les possibilitats de pactar un referèndum amb l'Estat esdevenen una quimera, les diferències suren entre els partits d'esquerra sobre el grau de revolució que estan disposats a assumir. La diputada de la CUP Anna Gabriel ha participat aquest dilluns a Madrid en una entrevista de la Revista Mongolia, on ha advertit els seus companys de Podemos de la possibilitat de trencar els llaços fraternals que els uneixen, si no s'avenen a donar suport a un "referèndum prohibit". És a dir, a un Referèndum Unilateral d'Independència (RUI). 

"Si Podemos ens dóna suport, seran aliats. Però si es prohibeix el referèndum, esperem que estiguin al nostre costat. Si no, poden passar a ser adversaris polítics", ha advertit Gabriel davant la presència de la seva companya de partit Mireia Vehí, i un públic nodrit de més de 100 persones, aplegades al Teatre Luchana de la capital espanyola.

Aquesta afirmació arriba pràcticament un mes després de la Cimera pel referèndum, on l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va mostrar les seves reticències a sumar-se a la causa unilateral, i el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, directament no hi va assistir. En aquest sentit, és el portaveu de la formació, Íñigo Errejón, l'únic que s'ha manifestat fins al moment en l'univers podemista com a partidari d'un RUI "legítim", anant un pas més enllà dels comuns, a poques setmanes de l'assemblea de Vistalegre II, on s'enfrontarà amb el líder, Pablo Iglesias.

Un xoc similar al que Gabriel té amb la formació morada pel dret a decidir, també emergeix amb ERC pels pressupostos de la Generalitat. La cupaire ha hagut de respondre sobre la picabaralla a Twitter que va mantenir amb el líder dels republicans al Congrés, Joan Tardà, sobre el fet que "no podrien sortir de casa" si no votessin afirmativament, com ell li va advertir. "Envio una salutació a Tardà des d'aquí", ha dit Gabriel, en un intent de treure ferro a la disputa. "Mai m'acostumo a encendre per Twitter", s'ha excusat, per afirmar més tard que "evidentment" podrien sortir de casa, perquè defensaran amb el cap ben alt el resultat decidit per l'assemblea.

"Però la pàtria està en perill per culpa vostra!", ha ironitzat un dels presentadors. Ella ha il·lustrat aleshores la teoria que era possible fer un referèndum sense pressupostos, tot i que no ha explicat amb quina partida de diners.

La democràcia directa ha permès als moderadors de la revista punxar la representant de la CUP amb un to sorneguer. Un d'ells ha qüestionat l'empat 1515 - 1515 amb què es va enviar més tard l'expresident Artur Mas a la "paperera de la història", i Gabriel s'hi ha girat, acostumada a respondre sempre el mateix. "Quant de temps fa que no feu una assemblea? Sí que s'ha perdut aquest costum. Es pot empatar. Però aviam, com se suposa que organitzes 3.000 persones perquè generin un empat?". Però el periodista ha preferit fer una "el·lipsi". Vaja, que no l'ha convençut. 

Però Gabriel es guardava un as a la màniga, a l'hora d'erigir-se com l'esquerra revolucionària i sindicalista que és la CUP. "Si sou independents, ens fareu tallers per treure'ns de sobre els Borbons?", ha demanat un dels moderadors. "Doncs mira sí, podríeu començar a trencar les seves fotos i cremar-les", ha reblat la cupaire. El periodista s'ha quedat astorat, i ha intentat sobreposar-se recordant que la seva revista també havia fet una portada reivindicativa en contra de la infanta Cristina, quan va esclatar tot el cas del seu marit, Iñaki Urdangarin. 

Ja posats a treure múscul sobre qui és més revolucionari, un dels moderadors ha preguntat com toleraria la CUP passar d'un Estat espanyol, a un de català, si són anarquistes. La pregunta amenaçava de deixar la convidada en entredit, però amb la resposta ha deixat satisfet el públic, com li ha reconegut un noi jove, d'entre els assistents. "Espanya no ha tingut un procés constituent, sinó que l'actual marc va néixer amb unes pressions del franquisme. Nosaltres volem trencar amb tot això, i utilitzar les institucions pròpies", ha exposat sobre la pedra angular de l'anarcosindicalisme, basat en l'acció al carrer, les protestes, els ateneus, les manifestacions i el teixit associatiu.

La perla darrera als altres rivals de l'esquerra espanyola ha vingut sobre la gènesi del trencament i la desobediència. "Com explicaran les esquerres que sense trencar amb la Troica, o el capitalisme salvatge, es poden garantir millors condicions de vida?", ha increpat. Això li ha servit per justificar que en la CUP, la independència no sols és un mitjà, sinó també un fi, davant d'aquells que qüestionen que realment sigui per a ells un objectiu.