Front comú per reclamar l'anul·lació de la sentència de mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador afusellat el 1909 per suposadament liderar la Setmana Tràgica i després d'un consell de guerra sense garanties. La Fundació Ferrer i Guàrdia, amb el suport de l'Ajuntament d'Alella (Maresme) i diverses entitats educatives i socials, ha impulsat una campanya transversal per exigir veritat, justícia i reparació. El manifest Ferrer i Guàrdia: una condemna injusta que la democràcia ha de reparar ja compta amb més de 180 adhesions, entre les quals hi ha 30 entitats i més de 150 persones del món social, educatiu, cultural i polític. De manera similar, aquest dimecres s'ha presentat el lloc web de la campanya, que recull la informació sobre la iniciativa i facilita la recollida de nous suports.

La iniciativa té com a objectiu central la reclamació formal de l'anul·lació de la sentència de mort dictada contra Ferrer i Guàrdia, una acció de memòria històrica i democràtica. Així ho ha subratllat Hungria Panadero, directora de la fundació: "És, sobretot, una reivindicació de justícia i reparació històrica. El procés que ara encetem és obert, plural i sostingut en el temps, i volem que arribi a tota la societat".

El projecte compta amb l'impuls de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica; la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana; Pere Solà, historiador de l'educació; i Marina Subirats, sociòloga i pedagoga. El manifest és una crida oberta a entitats, institucions i ciutadania per sumar-se a la demanda de justícia. L'acció s'emmarca en l'acord unànime aprovat pel ple de l'Ajuntament d'Alella el maig del 2025, que reconeix Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la defensa de l'educació lliure i la laïcitat, i insta a promoure la seva reparació històrica.

Ferrer i Guàrdia va ser executat al castell de Montjuïc l'any 1909, acusat falsament de liderar la Setmana Tràgica. Més d'un segle després, la seva condemna no ha estat anul·lada, i el seu llegat pedagògic "continua absent del reconeixement institucional". Amb aquesta campanya, es reivindica no només la seva figura, sinó el seu pensament crític compromès amb l'emancipació social i la laïcitat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!