Els actes de la Diada Nacional de Catalunya han arrencat al Parlament amb el lliurament de la medalla d’honor en la categoria d’or a Manel Esteller, “per la seva trajectòria com a metge i investigador català de referència internacional”.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha obert els actes de la Diada amb un missatge integrador per omplir demà els carrers de les cinc ciutats que tornaran a reivindicar una Catalunya independent. "Volem el somni. Per això no importa l'origen ni la ideologia. Hi participa tothom que vol mirar endavant", ha dit Forcadell fent especial insistència en una Catalunya amb ciutadans d'arreu: "Vingui d'on vingui, sigui quina sigui la seva història, la seva llengua... és una feina de tots els que aspiren a una Catalunya millor, més lliure".
Forcadell no ha desaprofitat l'acte que dóna el tret de sortida a la Diada per apuntar la reivindicació d'una Catalunya lliure: "Són temps d'immediatesa, d'impaciència. En tots els àmbits cal una feina rigorosa, persistent, cal esforç, cal una feina que a vegades és poc vistosa però imprescindible. També en la política".
La presidenta del Parlament recollia així el testimoni del doctor Manel Esteller que ha rebut la medalla d'honor del Parlament reivindicant unanimitat política per garantir el futur de les noves generacions: "Sisplau, no oblideu les generacions que vénen darrere nostre. Hi ha problemes de salut, només es resoldran si hi ha una generació ben formada, si no, es perd talent. Hem de reforçar les beques, l'educació és la màxima". "Sisplau, recordeu que molts dels problemes d'avui en dia seran resolts per ells no per nosaltres", ha conclòs.
La mesa de la Cambra va acordar el juliol per unanimitat l'atorgament de la distinció, amb què reconeix “la tasca d'investigació i els èxits assolits” per Esteller “en la seva lluita contra el càncer humà” i “la seva contribució a la projecció d’una Catalunya capdavantera en la recerca científica”, a més de fer palesa “l’aportació al progrés col·lectiu que ha significat l'aplicació de les seves investigacions en àmbits tan diversos com les ciències humanes i socials, les ciències de la vida i de la salut, l'enginyeria, la tecnologia i les ciències experimentals”.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també ha parlat durant l'acte, s'ha reservat, però, el discurs polític per a la nit, quan oferirà el tradicional missatge institucional i només ha valorat la vàlua dels investigadors en la societat actual i la necessitat de donar-los suport: "Volem vèncer investigant, fomentant coneixement i apel·lant que faci del reconeixement i la recerca un vector essencial del seu creixement i inoculi aquest sa verí a la societat".
Manel Esteller
Manel Esteller Badosa (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1968) és un dels metges i investigadors catalans més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona (1992), s’hi va doctorar amb un treball sobre la genètica molecular del carcinoma d'endometri (1996). Del 1997 al 2001 va fer els estudis de postdoctorat a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (EUA), on es va centrar en la relació entre la metilació de l’ADN i el càncer. Entre el 2001 i el 2008 va dirigir el laboratori d'Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).
Actualment és director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL). És també professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i ocupa el càrrec de president de la Societat d'Epigenètica, d'àmbit internacional.
És autor de més de tres-cents articles científics i ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals. La seva tasca investigadora ha estat fonamental per als descobriments recents d'alguns fàrmacs antitumorals i obre el camí per conèixer l'epigenoma humà, un projecte internacional en què Esteller té un paper cabdal.
Medalla d'honor
La medalla d'honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.
A les edicions anteriors hi van ser distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l’ONU a l’Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); i les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015).
La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L’any 2000 l’orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.