Tornen a pintar bastos per a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau. L’exministra de Justícia de José María Aznar entre 1996 i 2000, Margarita Mariscal de Gante, supervisarà en primera instància la investigació del Tribunal de Comptes (TCo) per determinar si, en organitzar el 9-N, els quatre van cometre malversació comptable (no penal, encara que tingui el mateix nom que el delicte). Així serà si el TCo accepta la petició feta avui (pdf) per la Fiscalia d’aquest organisme de nomenar un “delegat instructor” per al cas i que va adreçada al Departament segon de la Secció d’Enjudiciament, presidit per l’exministra.

Si el procediment va endavant i es tanca, en el pitjor dels casos, Mas, Ortega, Homs i Rigau haurien de rescabalar la Generalitat dels 5.129.833,97 euros que va costar el 9-N, més els interessos, a costa del seu propi patrimoni. Encara que no hagin comès malversació penal. De fet, la primera tasca del delegat serà requerir-los una fiança per tot o part d’aquell import. Si no l'abonen, pot embargar-los els béns.

A més, el TCo deixaria la porta oberta de bat a bat que la Fiscalia o qualsevol altre actor promogui un procediment penal per malversació de cabals públics, delicte del qual, en el seu moment, la fiscalia va decidir no acusar-los i que els podria portar a la presó (la pena va de tres a sis anys més inhabilitació absoluta de sis a deu anys).

Espasa de Dàmocles

Pitjor encara, el procediment pot considerar altres càrrecs i funcionaris de la Generalitat co-responsables de la malversació comptable i, per tant, amb obligació de rescabalar a costa del propi patrimoni i en risc de ser encausats penalment pel delicte de malversació. Una espasa de Dàmocles sobre el cap de tots els funcionaris.

La petició (pdf) al TCo la van presentar les entitats unionistes Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución el passat 17 de maig. Els advocats que l’han redactat són Manuel Zunón Villalobos i Manuel Miró Echevarne.

L’escrit del fiscal en cap del TCo, Miguel Ángel Torres Morato, tot just resumeix la petició de SCC i la trasllada al departament de Mariscal de Gante. Comet algunes errades anecdòtiques, com considerar dues entitats “Sociedad Civil Catalana” i “Associació Cívica i Cultural” quan en realitat és el nom legal de la mateixa cosa.

Aquest procediment, doncs, en cas que acabi malament per als encausats, donaria argument per reobrir l’acusació descartada de malversació de cabals públics, un delicte no jutjat que, per tant, els faria passar altre cop pels tribunals. Mas, Ortega, Rigau i Homs van ser condemnats a penes d’inhabilitació per desobediència i absolts de prevaricació.

Un organisme polític

Malgrat el nom, el TCo no és part de l’organització judicial. Es tracta d’un òrgan incorporat a la Constitució de 1978 que depèn de les Corts i revisa l’ús dels diners públics que en fa qualsevol administració, organisme o empresa públiques i la seva responsabilitat comptable.

És, doncs, un òrgan polític. Els tretze integrants del seu plenari són nomenats pel Congrés i el Senat a proposta dels partits, excepte el Fiscal, que és designat pel govern central i depèn de la Fiscalia General de l’Estat. Un dels consellers és Manuel Aznar, germà de l’expresident. Un altre és Lluís Armet, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona entre 1987 i 1995. Entre la resta, bona part són jutges i lletrats que han fet la carrera al mateix TCo.

Fonts jurídiques han explicat a El Nacional que el TCo “ja té feta la instrucció del cas si la inspecció dels comptes de la Generalitat és l’adient. Són tot xifres anotades. Faves comptades. Els comptes deixen poc marge d’interpretació”.

El procediment del TCo no és un procediment contradictori típic, amb acusació i defensa, pràctica de proves, etcètera, sinó que opera sobre documents i decideix en funció del criteri dels consellers que se n’encarreguen. Les sentències es poden recórrer a la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la instància que ja va condemnar Francesc Homs per desobediència greu a un any d’inhabilitació.

Les intencions de SCC

La denúncia de SCC no amaga les seves intencions polítiques en relació al referèndum d’autodeterminació que s’ha de convocar aquest mes. “Amb aquesta denúncia”, diu el text, “a més, s'establirà un precedent que eviti la repetició de la possible malversació de fons públics en un nou referèndum il·legal”.

SCC explicita també la seva voluntat d’espantar els funcionaris que hi col·laborin. “La denúncia no descarta que pugui estendre's la responsabilitat comptable als alts funcionaris que s'acrediti que van col·laborar en la tramitació dels expedients administratius generadors de la despesa de la consulta il·legal”. Una ombra que pesarà a l’hora de prendre i executar les decisions per organitzar el referèndum.

El Fiscal del TCo, que assumeix la denúncia de SCC gairebé literalment, al·lega que Mas, Ortega, Homs i Rigau “van disposar de fons per dur a terme un procés de participació ciutadana que no té cap cobertura constitucional i pressupostària (...), per la qual cosa van destinar diners i mitjans públics (...) per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que són àmplies, lògicament, no eren il·limitades”.

Tot seguit, exposa que van crear una dotació econòmica “de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 € per realitzar un conjunt d'actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordament competencial, i desobeint l'ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat