La Fiscalia de Barcelona ha presentat un recurs directe d’apel·lació contra la decisió de la titular del jutjat d’instrucció 18 de la capital catalana de no admetre a tràmit la querella de Carles Vallejo per tortures a la Prefectura de la Policia de Via Laietana durant el franquisme, segons han informat fonts fiscals aquest dimecres al matí. El ministeri públic es basa en un informe redactat per la fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, segons el qual la nova llei de memòria democràtica 20/2022 “supera la jurisprudència” al·legada per la jutge que va rebutjar la querella pel que fa al deure de l'Estat d'investigar els fets. Al marge del moviment de la Fiscalia, la defensa de Vallejo també ha anunciat que recorrerà la negativa.

Segons ha explicat la Fiscalia General de l’Estat a través d'un comunicat, l’arxivament de la querella per crims contra la humanitat i tortures denunciades pel sindicalista català és “prematur”, atès l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica que determina que s’ha de dur a terme “una investigació dels fets i del seu context” abans de decidir si es continua amb el procediment obert o es tanca. Per tot això, admet la Fiscalia, la jurisprudència al·legada per la jutge de Barcelona referida a la prescipció dels fets “correspon a un marc jurídic anterior” a la citada llei de memòria democràtica.

En la mateixa línia, continua el comunicat, es tracta d’aplicar “una interpretació amb enfocament de drets humans i respectuosa amb els principis vertebradors del Dret Internacional dels Drets Humans i dels Tractats i Convenis” sobre la matèria en qüestió i conforme a l’article 10.2 de la Constitució espanyola. Per tot plegat, el ministeri públic defensa fermament l’aplicació de la norma aprovada l’any passat, que té uns principis indiscutibles: “Reconeix el dret a la justícia de les víctimes de violacions dels drets humans comeses durant la guerra civil i la dictadura, això com l’obligació de l’Estat d’investigar-ho des de l’àmbit de la justícia”.

En aquest cas la Fiscalia de Barcelona ha actuat coordinadament amb la nova unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica, a càrrec de l’exfiscal general de l’Estat i exministra de Justícia, Dolores Delgado, que va signar un ofici a favor de recórrer la negativa. Aquest informe addueix que la nova llei estableix l’obligació de l’Estat a investigar els fets per satisfer el dret de les víctimes a saber. En l’informe es defensa que el “dret a la justícia” ha d’actuar amb “major rigor” en el moment que l’objecte de la investigació siguin “greus violacions dels Drets Humans” que puguin constituir “crims contra la Humanitat” o “comesos en un context de crims contra la Humanitat”. A més, Delgado es recolza en jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Suprem, així com en alguns vots particulars de magistrats del Tribunal Constitucional.

Els arguments de la jutge per tombar la querella

El moviment de la Fiscalia respon a la decisió de la jutge de Barcelona de rebutjar l’admissió a tràmit de la querella amb l’argument que les tortures denunciades per Vallejo per part d’agents de la Brigada Político-Social els anys 1970 i 1971 són “fets prescrits i amnistiats” en virtut de l’oblit judicial decretat el 1977. A més, hi afegia que no es podien considerar constitutius de delicte de lesa humanitat, malgrat que els organismes internacionals afirmen que no prescriuen.

En la resolució hi va detallar que el delicte de tortures no es va incloure al Codi Penal espanyol fins a l'any 1978, i el de lesa humanitat fins al 2003. I, per tant, va sostenir que no es podia aplicar aquests delictes de forma retroactiva contra els policies denunciats per Vallejo. Per acabar va concloure que la nova llei de memòria democràtica de 2022 no havia derogat la llei d'Amnistia de 1977 i, per tant, s'havia de regir pel principi de legalitat penal.

Irídia també presenta recurs

Irídia, centre que porta la querella de Carles Vallejo, també ha presentat aquest dimecres un recurs a l’Audiència de Barcelona perquè revoqui l’arxivament de la investigació, com la Fiscalia de Barcelona, amb qui coincideix a afirmar que la nova llei de memòria democràtica de 2022 permet i obliga a investigar els crims franquistes, malgrat que la llei d’Amnistia de 1977 estigui en vigor.

En el recurs de l'acusació particular de Vallejo, la seva advocada, Sònia Olivella, hi exposa que la querella no és genèrica perquè “es dirigeix contra persones determinades i amb identitat coneguda, els sis membres del Cuerpo General de Policía adscrits a la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social” de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, amb seu a Via Laietana, 43 de Barcelona i que van participar en els fets denunciats. Hi afegeix que “els fets relatats constitueixen delictes de tortura, dut a terme en el marc d’una actuació sistemàtica i generalitzada conduïda per part d’un règim dictatorial —instaurat mitjançant un cop d'estat— contra una part de la societat per la seva condició política, cultural, ideològica, condició sexual o de gènere”, i per tant “es tracta d'un delicte de lesa humanitat recollit al Codi Penal, en multitud d'instruments internacionals ratificats per Espanya i en el dret internacional consuetudinari”.

En la resolució, la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona hi exposa que no pot admetre a tràmit la querella del sindicalista perquè ha de complir el principi de legalitat penal i irretroactivitat de les disposicions desfavorables, la prescripció dels delictes i la vigència de la llei d’Amnistia. I la penalista li retreu que “faci referència a una circular de la Fiscalia General de l’Estat de 2016, ja sense efecte, però, en canvi, no té en consideració un pronunciament actualitzat al marc jurídic actual i referent emès per la fiscal en cap de Barcelona de conformitat amb els criteris establerts per la Fiscalia de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica”. I davant la falta de pronunciaments dels tribunals sobre la nova llei, com s’indica que admet la instructora, es demana que es faci una mínima investigació.

Olivella conclou que: “Pel negat cas que es considerés que són amnistiables els fets inclosos en la querella, el redactat de la llei de 1977 no exclou el deure de dur a terme una investigació penal abans de decidir sobre l’amnistia, ja que aquesta només preveu l’extinció de la responsabilitat criminal derivada de les penes imposades o que es poguessin imposar”.