La fiscalia mou fitxa per aturar els moviments de Carles Puigdemont, Anna Gabriel i Meritxell Serret. Puigdemont i Serret es traslladen diumenge a Suïssa per assistir a diversos actes.

La fiscalia ha demanat que s'estudiï si se'ls pot detenir i si se'n pot demanar l'extradició i la limitació del passaport. De moment, la Fiscalia General de l'Estat està preparant l'escrit en què demanarà totes les mesures.

Ara per ara només ha fet un comunicat en què anuncia que demanarà "que el Ministeri d'Afers Exteriors informi en relació amb les gestions realitzades per Carles Puigdemont i Meritxell Serret o els organitzadors dels esdeveniments davant els representants diplomàtics d'Espanya a Suïssa", que "l'Oficina de Cooperació Internacional del Ministeri de l'Interior, en col·laboració amb la Interpol, realitzi les gestions necessàries davant les autoritats competents de Suïssa amb els fins de determinar la viabilitat de la detenció dels fugats i de la seva reclamació a efectes d'extradició" i "sol·licitar a la causa especial 3/20907/2017 que es tramita contra ells al Tribunal Suprem l'adopció de mesures cautelars complementàries consistents en la limitació de la validesa del passaport dels fugats". 

3 intents fallits

Cada vegada que Puigdemont s'ha mogut, la fiscalia ha demanat que se'l detingui i que s'activi l'euroordre que hauria de garantir-ne l'extradició. Però la diversitat de codis penals dels països europeus i la diferent valoració dels delictes fa difícil que es pugui tirar endavant la detenció i el trasllat a Espanya. I més encara amb el context polític actual, en què s'atribueix als acusats els delictes més greus del codi penal, com són la rebel·lió i la sedició.

Aquesta manca de garanties per aconseguir el propòsit de la justícia espanyola, que és l'extradició per investigar els acusats exiliats a Brussel·les i ara també l'exportaveu de la CUP Anna Gabriel, ha fet frenar el magistrat Pablo Llarena en dues ocasions. Primer, retirant l'ordre internacional i europea un cop ja s'havia iniciat un procés a Brussel·les per Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí. I després, quan Puigdemont va anar a Copenhaguen. La fiscalia va demanar l'activació de l'ordre de detenció i Llarena la va desestimar.

Quan es va saber que Anna Gabriel era a Suïssa, la fiscalia ho va tornar a demanar, i Pablo Llarena va dir que només es cursarien les ordres de detenció quan hi hagués l'escrit d'acusació a punt per anar a judici. És en aquest escrit on es defineixen els delictes i és on mantindrà o no el delicte de rebel·lió. 

En el cas de Clara Ponsatí, que va anunciar que tornava a Escòcia a treballar a la universitat, la fiscalia va desestimar demanar res.

Les peticions d'avui estan encarades només a Puigdemont, Serret i Gabriel, tot i que, un cop acabat l'escrit i presentat a la fiscalia, concretarà si inclou la resta de consellers a l'exili.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat