El fiscal del Tribunal Suprem Salvador Viada és un dels 12 membres de la junta de fiscals que el passat dimarts va votar a favor d'investigar el Tsunami Democràtic com a terrorisme. En una entrevista aquest diumenge a l'ABC ha carregat contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, el nomenament del qual es va impugnar el divendres davant del Suprem, i contra el govern de Pedro Sánchez. Aquest dimarts junta de fiscals va considerar per majoria aclaparadora de 12 a 3 que veu terrorisme en Tsunami, en canvi, el fiscal del Tribunal Suprem, Álvaro Redondo, ha emès un informe on s'oposa que l'alt tribunal investigui Carles Puigdemont per terrorisme. Després d'aquesta decisió, Viada va denunciar que els havien "fet un 155".
Viada ha assegurat que el fiscal general ja sabia el que anava a passar, i ha detallat que en la junta de fiscals preval el principi d'unitat al de legalitat i, per tant, malgrat que hi hagi una majoria de fiscals que estan a favor d'interpretar una llei de determinada manera i hauria de prevaler, l'estatut estableix que si la superioritat té una interpretació diferent, s'imposa la seva per jerarquia. En ser preguntat si aquest mecanisme li resulta "anòmal", ja que, finalment decideix una persona nomenada pel govern espanyol, Viada ha afirmat que s'hauria de canviar aquesta pràctica, i ha defensat que "el Ministeri Fiscal ha de ser una institució autònoma i independent en les seves decisions" i els seus principis són incompatibles amb què "sigui dirigit des del govern espanyol amb un comandament a distància. És una incongruència absoluta". En aquest sentit, ha assenyalat que hauria de ser "independent del govern espanyol".
Canvi de criteri respecte a Puigdemont
Només fa uns dies el fiscal del Tribunal Suprem rebutjava indicis de criminalitat contra Carles Puigdemont a Tsunami, després d'haver-se oposat a investigar-lo per terrorisme. "Els indicis tinguts en compte per l'instructor, en ordre a elevar l'exposició raonada, resulten massa oberts, per poder-se afirmar que concorre la situació processal que permetria, raonablement, que el Tribunal Suprem assumís la competència", apuntava Álvaro Redondo en un escrit de 69 pàgines amb data del 30 de gener. En només 72 hores Redondo va canviar de criteri, ja que va elaborar 2 informes diferents. Segons informava El Mundo, en un d'ells sostenia en cinc ocasions que les actuacions de Tsunami Democràtic tenien relació amb Carles Puigdemont i encaix com a delictes de terrorisme, en l'altre es retractava del fet que existissin delictes de terrorisme.
Sobre aquest canvi de criteri Viada ha considerat que ha actuat de forma parcial "no em puc creure que un fiscal amb l'experiència d'Álvaro Redondo, amb totes les mostres d'integritat que ha demostrat al llarg dels setze anys que porto treballant amb ell, vagi a fer una cosa així". Preguntat per la "casualitat" en el canvi d'opinió tant de l'Audiència Nacional com del Suprem, ha evitat manifestar-se "seria assumir que aquestes casualitats són, per dir-ho així, polítiques, que aquests canvis d'opinió es deriven de la política". El fiscal considera que el fet que diversos membres de l'executiu espanyol, entre ells Pedro Sánchez i Félix Bolaños, afirmin que Tsunami no és terrorisme, només és una manera de "justificar les seves posicions polítiques davant l'opinió pública".
Pèrdua de credibilitat
El fiscal del Suprem ha lamentat que la Fiscalia es troba en un dels seus pitjors moments de "credibilitat i de funcionament". Tant és així que ha definit la Fiscalia com un "autèntic despropòsit" en relació amb els seus principis de funcionament, en concret, perquè depèn del ministeri de Justícia. A més, s'ha preguntat "com pot ser que un govern nomeni un fiscal general de l'Estat de les maneres que l'està fent, triant al més amic que trobada perquè m'arregli problemes concrets? Hi ha un mantell de foscor, d'opacitat en les relacions entre els fiscals generals de l'Estat i el govern espanyol".
Viada també ha criticat els canvis que ha fet el govern de Sánchez respecte a algunes lleis "portem ja mig centenar de reformes del Codi Penal des que es va publicar. Com és possible això?" En aquest sentit, ha advertit que l'estat de dret està en periil "perquè la llei d'amnistia implica moltes coses". "Al policia al qual li han obert el cap li és igual que la hi hagin obert per una cosa que per una altra. És el seu cap. Tot això s'ignora. El principi d'igualtat és molt important, però hi ha més coses. La separació de poders. L'amnistia es va descartar en la ponència constitucional i en el Codi Penal no va haver-hi ni una esmena ni es va parlar d'introduir l'amnistia com a causa d'excepció de la responsabilitat, perquè s'entén que és una cosa que suposa un canvi de règim", ha reflexionat.