Com l'al·legoria de la lluita de poder entre l'Estat i la "comunitat autònoma de Catalunya". En el judici a l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, pel 9-N, el fiscal Jaime Moreno s'ha erigit com l'encarnació de "l'estat de dret", de "l'Imperi de la llei", de "l'actuació recta i no arbitrària" de la Constitució per elevar a ferma la petició de 9 anys d'inhabilitació a Homs, com a conseqüència de delictes de "prevaricació i desobediència", denunciant que la Generalitat no hauria dubtat mai de la providència del Tribunal Constitucional, sinó que la va "desoir" culposament.

Moreno ha començat el seu informe final de conclusions amb una declaració d'intencions: el 9-N buscava consultar els ciutadans sobre la independència de Catalunya, cosa que alteraria "l'ordre constituït", i el principi de submissió dels poders públics a la legalitat vigent.

El fiscal ha reivindicat l'autoritat del TC carregant contra la idea que la seva providència del 4 de novembre no anava destinada a considerar la constitucionalitat, o no, de la consulta, sinó a actuar com a mesura cautelar de suspensió. Contra allò que sosté la defensa, Moreno ha dit que la Generalitat ho va interpretar igual, assegurant que el recurs de súplica que aquesta va presentar era la forma d'admetre-ho. També ha afegit que si van obeir la sentència del setembre del 2014, ho havien de fer amb la del 4 de novembre, desmuntant la creença al·legada que el TC feia actes "declaratius" i no es van donar per "notificats" perquè no hi havia apercebiment.

El fiscal s'ha desfet en exemples sobre la tesi que Homs n'era conscient i seguia actuant. Ha teatralitzat que un treballador de T-Systems va "haver de sentir la ràdio" per saber que el TC havia notificat una suspensió, i l'exconseller li hauria dit que continués exercint. "Hi havia l'acord conjunt de tots de no parar. Es van fer accions emissives i actives, com es veu la carta que Homs va enviar a T-Systems. Ho va dir el tècnic: "Si paro, no arribo", ha exposat. Més tard s'ha indignat sobre que el govern català no sabia si suspendre la web. "Que els he dit que tanquin la web!", ha exclamat com en boca del TC. Aquí ha recordat que, segons els pèrits, es van seguir fent modificacions al portal Participa2014, tot i la providència.

La filosofia del representant del ministeri públic és que no es tracta d'un judici de legitimitats, sinó de legalitats. No dubta que tant Estat com autonomia podien tenir punts de vista diferents sobre un fet que més tard l'Alt Tribunal va fer inconstitucional. Ara bé, considera que Homs va desobeir, perquè va erigir la seva "voluntat i criteri com a font normativa". Per això, no va acatar l'ordre que li havia estat enviada, quan al seu parer, només presentava dubtes, sobre una "part limitada" de l'escrit del TC, com quedaria recollit en el recurs de súplica. 

A més d'assenyalar Homs culpable, ha volgut fugir de "desviar l'atenció" perquè no s'estaria jutjant els participants o els voluntaris, a qui deslliura de culpa perquè "ja s'ho van trobar tot fet". La idea de fons és que el govern autònom va "prevaricar" perquè es va apropiar d'una competència –fer consultes– que no li corresponia, cosa que Homs, que comptava amb tots els serveis jurídics i és advocat, devia saber. Així hauria quedat retratat en la sentència del cas Atutxa, com ha exposat Moreno a la sala. És a a dir, que les consultes als ciutadans pertanyen al poder de l'Estat i no al de les comunitats.