La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que no admeti a tràmit el recurs presentat pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació per desobediència per negar-se a treure els llaços grocs de la façana de la Generalitat en període electoral.

L'escrit sol·licita que no es tramiti el recurs i, si es fes, que no es doni la raó a Torra, segons ha publicat el Huffington Post i han confirmat fonts jurídiques. A més, no veu necessària la celebració de cap vista pública. Si la sala penal no admet a tràmit el recurs, la sentència del TSJC seria ferma i Torra quedaria immediatament inhabilitat com a president.

En un llarg escrit amb dotze motius, el ministeri públic respon una per una a les al·legacions formulades per la defensa i les contradiu. Davant de la petició de recusació de diversos membres de la Junta Electoral, la Fiscalia creu que s'hauria d'haver demanat abans, i de la recusació de tres magistrats del TSJC, el ministeri públic creu que els motius per rebutjar-la ja van ser correctament esgrimits pel mateix tribunal.

També creu que l'alt tribunal català no havia d'elevar als tribunals europeus cap qüestió prejudicial sobre aquest tema, com va demanar la defensa de Torra. Per al ministeri públic, la suposada parcialitat dels magistrats no és una qüestió que depengui de la legislació europea, sinó de l'espanyola.

Torra també va al·legar que la sentència del TSJC no estava prou fonamentada. El fiscal no hi està d'acord. Tampoc està d'acord que Torra hagi estat condemnat dos cops pel mateix fet: per la JEC i pel TSJC.

Així mateix, l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, al·legava que la JEC no era competent per ordenar al president de la Generalitat retirar els llaços grocs i que l'ordre era d'impossible compliment perquè vulnerava la llibertat d'expressió, però el ministeri públic recorda que la sentència ja deia que els governants no tenen llibertat absoluta en període electoral i que els llaços grocs no són una expressió pública feta en seu parlamentària, cosa que sí que estaria protegida.

El fiscal recorda que la JEC és l'autoritat superior en matèria electoral, no pas jeràrquicament sobre el president de la Generalitat, però sí en les competències que li pertoquen.