Carregant...

"Vull deixar una cosa molt clara: continuaré sent alcalde de Badalona i el meu compromís de present i de futur amb la meva ciutat continua intacte". Xavier García Albiol va ser contundent aquest dissabte, després d'anunciar que havia acceptat la proposta d'Alberto Núñez Feijóo per encapçalar la candidatura del PP per Barcelona a les eleccions generals del 29 de novembre. Però Albiol no ho té tan fàcil per poder mantenir-se ferm en la seva voluntat. La promesa d'Albiol topa amb els estatuts del seu propi partit, que estableixen que no pot ser alcalde d'una ciutat de més de 20.000 habitants i diputat al Congrés simultàniament, llevat que obtingui una autorització extraordinària de la direcció nacional. I encara hi ha una altra incògnita: fins on arriba el seu compromís amb Badalona si la seva carrera política fa el salt a Madrid i Feijóo li ofereix un ministeri? En aquest cas, no tindria més remei que claudicar, perquè la Constitució espanyola l'obligaria a deixar l'alcaldia.

Albiol ha reiterat en diverses ocasions que no té intenció d'abandonar Badalona. El passat 8 d'octubre, quan el seu nom ja sonava com a possible cap de llista dels populars per Barcelona, va assegurar a la seu nacional del PP, a Madrid, que "jo soc l'alcalde de Badalona i continuaré sent l'alcalde de Badalona". Una setmana després, el divendres 16, durant una visita institucional a Elx, va insistir que estava disposat a ajudar el partit en tot allò que fos "compatible amb l'alcaldia". I dissabte, un cop confirmada oficialment la candidatura, va reiterar el compromís a través de les xarxes socials amb un missatge que no deixava marge al dubte: "Continuaré sent alcalde de Badalona i el meu compromís de present i de futur amb la meva ciutat continua intacte".

El dirigent popular va explicar que acceptava la responsabilitat de ser cap de llista per Barcelona a les eleccions generals del 29N amb "orgull, il·lusió i un enorme sentit de compromís" i que volia portar la veu de Badalona i de la resta de municipis catalans al Congrés dels Diputats. Entre les seves prioritats va destacar acabar amb les ocupacions il·legals, combatre la multireincidència i controlar la immigració irregular. El PP havia confirmat a través d'un missatge a X el "fitxatge d'altura" de l'alcalde de Badalona per liderar les llistes electorals del PP per a les eleccions del 29 de novembre a la circumscripció de Barcelona. "Un fitxatge de gran alçada per a una Espanya que necessita persones amb idees clares", van escriure els populars a les xarxes.  Alberto Núñez Feijóo el presenta aquest migdia oficialment com el seu candidat en un acte al Palau de Congressos de Barcelona, juntament amb Alejandro Fernández. Pel PP, Albiol representa la demostració de què es pot predicar amb l'exemple. "Albiol és el millor candidat. No necessita prometre lluitar contra l'okupació, perquè ho està fent. No necessita prometre més seguretat ciutadana, perquè l'està portant", ha dit el líder del partit popular català.

Què diuen els estatuts del PP?

La voluntat d'Albiol de simultaniejar les dues responsabilitats topa amb les normes internes del PP. Els estatuts del seu propi partit estableixen que no pot ser alcalde i diputat al Congrés al mateix temps, llevat que obtingui una autorització extraordinària de la direcció nacional. La incompatibilitat està recollida expressament a l'article 12.1.c dels estatuts del Partit Popular, aprovats en el congrés nacional del juliol del 2025. El text estableix que "la condició de diputat al Congrés o al Parlament Europeu és incompatible amb l'exercici dels càrrecs de president o secretari general insular, provincial o autonòmic del partit i amb els d'alcalde de municipis de més de 20.000 habitants, president de diputació provincial, consell o cabildo insular". La norma afecta directament Albiol, que governa una ciutat de més de 200.000 habitants. 

Els mateixos estatuts, però, deixen una porta oberta. L'article 12.2 preveu excepcions extraordinàries que han de ser aprovades pel Comitè Executiu Nacional del PP, l'òrgan de direcció que presideix Feijóo. Això significa que la designació d'Albiol com a cap de llista per Barcelona no equival automàticament a l'autorització per continuar com a alcalde si obté l'escó. De moment, no consta públicament que la direcció nacional hagi concedit aquesta excepció. Per tant, el PP haurà d'aclarir si pensa aplicar estrictament els seus estatuts o autoritzar una dispensa per al seu candidat per Barcelona.

Cal distingir, en qualsevol cas, entre les normes internes del partit i la legislació electoral espanyola. Aquesta última permet compatibilitzar un escó al Congrés amb un càrrec de representació municipal, sempre que es respectin les limitacions legals, especialment en matèria de dedicació i retribucions. L'obstacle principal per a Albiol és, doncs, la normativa de la seva pròpia formació, no una prohibició general de la legislació electoral.

I si Feijóo el nomenés ministre?

La situació encara podria complicar-se més si, després de les eleccions del 29N, Alberto Núñez Feijóo arribés a la Moncloa i decidís incorporar Albiol al seu govern. En aquest escenari, el dirigent popular no tindria cap possibilitat de conservar l'alcaldia de Badalona mentre exercís com a ministre. A diferència de la incompatibilitat entre alcalde i diputat, que els estatuts del PP permeten superar mitjançant una autorització extraordinària, la prohibició de simultaniejar l'alcaldia amb un ministeri està fixada a l'article 98.3 de la Constitució espanyola. Aquest precepte estableix que els membres del govern no poden exercir altres funcions representatives que les pròpies del mandat parlamentari, ni cap altra funció pública que no derivi del seu càrrec. La Llei 3/2015, reguladora de l'exercici dels alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat, també estableix el principi de dedicació exclusiva.

Per tant, si Albiol acceptés una cartera ministerial, hauria de deixar l'alcaldia. Ni tan sols una dispensa de Feijóo o de la direcció nacional del PP podria permetre-li conservar els dos càrrecs. Sí que podria, en canvi, ser ministre i diputat al Congrés simultàniament, una compatibilitat expressament prevista per la legislació. No consta que Feijóo li hagi ofert cap ministeri ni que aquest sigui l'objectiu de la candidatura. Es tracta d'un escenari hipotètic, però que posa sobre la taula una pregunta política que Albiol encara no ha hagut de respondre: què faria si hagués de triar entre continuar governant Badalona o assumir responsabilitats en un futur executiu espanyol?

L'oposició qüestiona la compatibilitat dels càrrecs

La candidatura d'Albiol ja ha provocat les primeres reaccions de l'oposició municipal. El president del grup socialista a Badalona, Fernando Carrera, ha recordat precisament l'article 12.1.c dels estatuts del PP i ha plantejat dues alternatives en cas que l'alcalde sigui elegit diputat: "O es presenta per després renunciar a l'escó o se'n va a Madrid deixant l'alcaldia".

Per la seva banda, el president del grup municipal d'ERC, Àlex Montornès, ha demanat que Albiol aclareixi si pensa assumir l'acta de diputat i ha acusat el PP d'instrumentalitzar Badalona. "Estaria bé que això ho clarifiqui com més aviat millor per no confondre qui el vulgui votar", ha declarat, segons recull Badalona Comunicació.

Badalona, un trampolí cap a Madrid?

La designació d'Albiol és una de les principals apostes de Feijóo per reforçar el PP a Catalunya, frenar el creixement de Vox i disputar votants al PSC. Els populars volen aprofitar la projecció de l'alcalde i la majoria absoluta que va aconseguir a les eleccions municipals del 2023, quan va obtenir 18 dels 27 regidors de Badalona. El seu discurs sobre seguretat, immigració irregular i ocupacions d'habitatges encaixa amb alguns dels eixos de la campanya estatal dels populars. Però Albiol ha construït bona part de la seva trajectòria política reivindicant la proximitat amb els veïns i el seu arrelament a Badalona. La seva promesa de continuar com a alcalde és també una manera de transmetre que no abandona la ciutat que governa amb majoria absoluta. Ara haurà de demostrar com pensa compatibilitzar aquest compromís amb les exigències de l'activitat parlamentària a Madrid. La qüestió de fons, per tant, va més enllà d'una incompatibilitat estatutària: fins on està disposat a arribar Albiol en la seva nova etapa política i quins límits té la seva promesa de continuar governant Badalona, si arribat el moment, ha de triar entre Badalona i Madrid.