L’establishment empresarial català i de Madrid va finançar majoritàriament la campanya de Valls, segons ha avançat el diari Ara. A partir d'una vintenta de testimonis, ha sortit a la llum la seva "croada" per aconseguir fons per a la campanya i per a ell mateix. Cal recordar que Valls va presentar-se sense estructura de partit pròpia, més enllà del suport de Ciutadans, per això, la campanya s'ha finançat majoritàriament a través de donacions d'empresaris.

Una cinquantena de persones de l’establishment barceloní van reunir-se el passat mes de març en un sopar de suport al candidat, on es va poder veure com alguns d'ells donaven diners en mà allà mateix a Valls mentre els saludava. En una altra ocasió, just un mes abans de les eleccions, el conegut caçatalents Luis Conde va apropar-se a Valls durant el Trofeu Comte de Godó de tennis i va oferir-li ajuda. Valls va aprofitar per demanar-li "vots i diners”.

Els recursos no van venir només de Catalunya. Empresaris madrilenys també van invertir en la campanya per l'alcaldia de Barcelona. De fet, Valls despertava més interès, “entusiasme” i “reconeixement” a la capital espanyola.

Després que l'aterratge de Valls a campanya electoral del 21-D, grans empresaris catalans com Mariano Puig (expresident del grup perfumer), entre d'altres, van celebrar sopars per donar a conèixer el polític entre l'establishment català. Els assistents a aquests sopars estaven preocupats pels bons resultats que l'independentisme podia treure a Barcelona.

Segons el diari Ara, els empresaris es van mostrar disposats a donar diners per impulsar la candidatura de Valls, amb la condició que no quedés rastre de les seves donacions. Les donacions de persones individuals a partits son legals sempre que no superin els 50.000 euros anuals i el Tribunal de Comptes mai les fa públiques. En aquest sentit, un membre de l'equip de Valls diu que “molta gent va donar quantitats molt petites”.

20.000 € nets mensuals per ell

Una de les peticions del francès, per exemple, va ser demanar 20.000 euros nets al mes perquè havia de renunciar al sou de diputat francès, i se li van concedir fins que se celebressin les eleccions municipals. Tot i això, alguns dels presents consideren "poc elegant" la petició. D'altres asseguren que és "habitual" i "professional" fora d'Espanya. La petició de Valls, però, triplica els 7.200 euros bruts que es cobren com a diputat a França. De fet, supera fins i tot el sou de primer ministre durant el càrrec: 14.910 euros bruts.

Entre els finançadors s’ha de distingir entre tres tipus de persones: els que van donar diners, els que van buscar-ne i els que feien totes dues coses alhora. Un dels que ho feien tot és Félix Revuelta, president de Naturhouse. “Li vaig presentar gairebé tot l’Íbex-35, també Felipe González, José María Aznar...”, explica.

Josep Ramon Bosch, l'expresident de Societat Civil Catalana, va ser "el gran buscador de fons entre l’empresariat de Madrid", segons el mitjà. També hi han participat expresidents del Círculo de Empresarios madrileny, Javier Vega de Seoane (president de l’asseguradora DKV) o Claudio Boada (assessor principal a Espanya del fons d’inversió Blackstone, gran comprador d’actius immobiliaris a l’Estat).

Una feina a Esade

A Barcelona, els principals encarregats de buscar fons van ser Carlos Rivadulla, president d’Empresaris de Catalunya i membre de la candidatura, i Jaime Malet, president de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya. Aquest últim també va demanar a ESADE que donés una feina de professor a Valls, un encàrrec que Eduardo Berché, degà de la Facultat de Dret, va acceptar fàcilment. Molts dels finançadors de Valls, com Bosch, Boada o Revuelta, formen part de la Fundació Joan Boscà, entitat nascuda el 2014 per combatre el sobiranisme.

Luis Hernández de Cabanyes, president de la immobiliària Renta Corporación, també hauria ajudat a la campanya. No podia faltar tampoc el suport de la seva actual parella Susana Gallardo, l’hereva dels laboratoris Almirall.

Tot i això, els diners que van acabar arribant no han satisfet a la candidatura que ha hagut de buscar finançament gairebé fins l'última dia, situació agreujada per la pèrdua de prestigi de Cs entre l'empresariat català.