El director general de la policia, Pere Ferrer, ha explicat aquest dimarts que les parts que no s'han publicat del protocol dels projectils de foam "poc tenen a veure" amb la "rendició de comptes". Ferrer ho ha dit en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha apuntat que allò que no s'ha fet públic està relacionat amb els equipaments o el manteniment, i no pas amb els usos. Ferrer ha recordat que es tracta d'un document "viu" que es va fer quan el cos va adquirir l'eina.
Ferrer ha respost així les crítiques que ahir es van sentir des de diversos col·lectius, entre ells el grup d'advocats Irídia, o la CUP, que va titllar "d'insult" el protocol publicat.
El director dels Mossos també ha reconegut algunes discrepàncies a la prefectura pel que fa a la publicació del protocol, però ha defensat que aquestes sempre han estat "sanes", i ha assegurat que la "transparència" no espanta els agents.
Ferrer ha opinat que tenir diversos punts de vista "enriqueix" el cos i que en cap cas ha notat que l'exercici de publicar el protocol "incomodés" els diferents sindicats dels Mossos. Preguntat pel moment de la publicació —enmig de les negociacions dels partits per formar govern—, el director policial ha assegurat que s'ha fet perquè als mesos de gener i febrer s'havia arribat al compromís de fer-ho i que l'agenda política no hi ha tingut res a veure.
"És un document fruit d'un treball de molts anys", ha subratllat. "Malgrat que el fem públic ara, l'estem actualitzant i assumim que s'ha de millorar". Així, Ferrer ha negat que tinguin "cap problema" a explicar-ho.
Els Mossos com a "moneda de canvi"
La posició de Ferrer contrasta, però, amb la visió d'alguns sindicats, que sí que veuen certa intencionalitat en el moment que s'ha escollit per publicar el protocol. És el cas de SAP-FEPOL, que ha explicat que tenen la sensació de ser "moneda de canvi". Segons la seva portaveu, Imma Viudes, "no s'oposen a la publicació del document", però sí que qüestionen que s'hagi publicat quan s'està "construint l'executiu".
Viudes també ha demanat "certa confiança" en la forma de treballar del cos, i que no se situï sempre els agents "al focus del debat". "La fiscalització és sana i democràtica, però tenim la sensació que sempre serà qüestionada", ha dit. En aquest sentit, el sindicat ha lamentat que en algunes ocasions el suport dels polítics "hagi brillat per la seva absència" i ha recordat que només demanen "treballar amb seguretat", sigui "amb unes eines, o unes altres".
Un exercici "positiu", però insuficient
Pel que fa a Irídia, la seva advocada, Anaïs Franquesa, ha valorat "positivament" la publicació del protocol, considerant, però que hi falten "algunes parts concretes" que els "preocupen molt". També ha posat sobre la taula la necessitat de marcar un ús de la força que sigui "mínim", per tal de neutralitzar una persona quan faci falta "sense causar-li una lesió major".
Fraquesa ha insistit que no s'haurien d'utilitzar certs mètodes per dispersar la gent de les manifestacions, així com diverses armes que poden ser "lesives". "No pot haver-hi tolerància o impunitat en segons quines situacions —ha assenyalat—, la fiscalització no és contrària a la confiança".