El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra Ferran Requejo ha criticat avui que els sobiranistes hagin plantejat pel procés constituent català tres ponències al Parlament. “Són lleis que no es poden fer”, ha subratllat Requejo, que ha explicat que “abans de fer un procés constituent has de fer una proclamació, tenir un nou marc”.

La crítica, on també s’hi ha inclòs la seva sorpresa perquè “les lleis normalment les fan els governs”, no ha estat l’únic clatellot que ha rebut la comissió del Procés Constituent, en la qual hi participen Junts Pel Sí, la CUP, Catalunya Sí Que es Pot i el PP. També el professor de Dret Constitucional Albert Noguera ha hagut de frenar alguns diputats, com la diputada popular Esperanza García, que assegurava que la Constitució espanyola és garant. Li ha respost citant el president nord-americà Thomas Jefferson sobre la rigidesa de la carta magna dient que “els morts no poden imposar cadenes sobre els vius”.

Les compareixences d’experts, que s’allargaran en les properes sessions, segons ha explicat el president de la comissió, Lluís Llach, van ser a petició dels grups. Per la setmana vinent hi ha previstes les intervencions del professor Joan Subirats, de l`òrbita dels comuns, i el socialista José Antonio Pérez Tapias.

Tempos i participació

Sobre quina durada ha de tenir la fase del procés constituent, Requejo ha defensat establir un calendari que no allargui massa la qüestió en el temps. Concretament, ha assegurat que “un procés no ha d’anar més enllà de 12 mesos. Amb 8 n’hi hauria prou”.

Tant el professor de la Pompeu com el de la Universitat de València han remarcat que en l’elaboració d’una nova Carta Magna caldrà la participació de la ciutadania, si bé han matisat que ha de ser una barreja amb la classe política. “Sense legitimació parlamentària un procés constituent no pot ser. Això erosiona el procediment”, ha explicat Requejo. A més, ha emfatitzat que cal dotar-ho d’un pressupost econòmic, exemplificant-ho amb la necessitat de pagar l’allotjament i hotels a la ciutadania que s'hi vulgui involucrar.

“Que el procés sigui activat per la ciutadania és la millor opció, te més fortalesa i legitimitat”, ha afirmat Noguera, que entén que la base de tot hauria de ser un debat ciutadà que donés un mandat a les institucions. Aquest es podria desenvolupar a partir de referèndums previs o fòrums amb persones designades per sorteig.

Transparència

“Com menys secrets, millor”, ha respost Noguera a una pregunta de la diputada de Junts Pel Sí Marta Rovira, sobre si certs aspectes del procés constituent s’han de mantenir a l'ombra. “S’ha d’explicar clarament què s’està discutint, per evitar rumorologia i mantenir un debat estable”.

De diferent manera ho considera l’expert en federalisme Ferran Requejo, que subratlla que tota acció política ha de tenir les seves discrecions. L’objectiu és evitar que tot es converteixi en discursos de propaganda de cara a l’electorat, sense abordar les qüestions de fons d’una manera honesta.

Nova Constitució

Una eventual Constitució catalana no hauria de ser ni rígida ni extremadament flexible. Aquesta ha estat la recomanació del professor Noguera, al·legant que si bé “els morts no poden imposar cadenes als vius”, les majories de torn no poden “canviar continguts fonamentals”. Els canvis constitucionals ha dit que haurien de passar per una majoria absoluta ratificada a continuació per un referèndum.

La manera com posar-la a votació és un punt de divergència entre els dos experts. Pel de la Pompeu “seccionar es presta a la deslegitimació del producte i obre la porta a una lluita política d’un bloc contra l’altre”, mentre que pel de València “és una opció tenint en compte que els blocs de partits del no i del si no són homogenis”.