L’exdiputat de la CUP David Fernández ha lamentat que en dos anys només s’han aplicat un 7% de les mesures anticorrupció que l’Oficina Antifrau va aprovar al febrer del 2013 durant el govern d’Artur Mas. Segons l’exdiputat, això evidencia una clara manca de voluntat política per acabar amb aquesta xacra social.
Fernández ha reiterat que cal contundència judicial i penitenciària. Així ha conclòs la intervenció a la comissió d’estudi de les mesures de lluita contra la corrupció per a la regeneració democràtica del Parlament, en la qual compareix com a expert.
Segons Fernández, els corruptes encara campen amb “impunitat” i “la tolerància i la catifa vermella pels delictes d’alta volada” encara són generalitzats, ha dit en referència a la reducció de penes dels condemnats dels casos Pallerols, Millet, o Ferrocarrils.
Corrupció generalitzada i pocs mitjans
Fernández ha argumentat que les pràctiques corruptes estan generalitzades i que “no podem parlar ni de casos aïllats, ni de pomes podrides”. “No hi ha hagut oasi en aquest país sinó impunitat”, ha afirmat parafrasejant el fiscal José María Mena.
El cupaire ha assenyalat que la filtració dels papers del Panamà evidencia que hi ha una “autèntica indústria del frau fiscal que s’organitza a despatxos amb la connivència oficial”.
Per això mateix, ha recordat que els recursos que es dediquen a perseguir la corrupció són insuficients: “Anem amb escuradents”. L’exdiputat cupaire ha apostat per dotar els Mossos d’una unitat operativa especialitzada en delictes econòmics i financers i per aplicar mesures dràstiques contra la impunitat, tant en fase judicial com penitenciària.
La indignació popular, batalla guanyada
Malgrat que la societat ha assumit que les corrupteles formen part del dia a dia, l’exdiputat ha celebrat que no s’ha narcotitzat i ha assenyalat que alguns casos, com l’Innova, han comptat amb acusacions populars. Tanmateix, a Catalunya hi ha actualment 700 causes obertes per delictes fiscals.
La contractació pública, terreny pantanós
Per la seva banda, Gemma Calvet, directora de l'agència de transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha constatat que l'àmbit de la contractació pública és dels més vulnerables a la corrupció. La també exdiputada ha citat un informe internacional que analitza vuit Estats europeus, també Espanya, i que conclou que "els costos directes de la corrupció en projectes relacionats amb infraestructures i gestió pública són d'entre 1.400 i 2.200 milions d'euros".
Per revertir aquesta dinàmica, Calvet aposta per la coordinació entre les institucions que, des de diferents àmbits, fiscalitzen els polítics i les institucions. També ha posat en valor la llei de transparència catalana que, assegura, "és un referent internacional". Per últim, ha defensat la feina feta per aquesta comissió parlamentària i ha fet una crida per "aprofitar aquest espai per afrontar les reformes que calguin. Cal reduir la discrecionalitat i protocol·litzar el seguiment de les denúncies i la rendició de comptes, si cal, trimestralment al Parlament", ha conclòs.
Mesures preventives i correctores
El penalista Joan Queralt ha presentat 11 mesures de xoc que "no costen diners, només voluntat política". Per exemple, Queralt proposa que hi hagi inspectors d'hisenda, tutelats pels jutges, que treballin amb una unitat de "policia forense econòmica". També, la creació d'unitats d'investigació patrimonial o que els imputats en ferm dimiteixin.