Alberto Núñez Feijóo vol que Felip VI vagi a Ceuta. I considera que, després de la crisi migratòria que ha sacsejat la ciutat autònoma, és el govern de Pedro Sánchez qui ha de facilitar que aquesta visita es produeixi. El líder del PP assegura estar "convençut" que el Rei també vol fer el viatge i ha reclamat a l’Executiu que l’"autoritzi", en un moment especialment delicat de les relacions amb el Marroc i després que Rabat hagi tornat a reivindicar la sobirania sobre Ceuta i Melilla. "Estic convençut que el Rei vol anar a Ceuta i ho farà quan el govern d’Espanya autoritzi aquest desplaçament", ha afirmat Feijóo en una entrevista a Europa Press. Per al cap de l’oposició, la magnitud de la crisi —que defineix com a "humanitària, de salut pública i d’ordre públic"— fa especialment pertinent la presència del cap de l’Estat. Feijóo situa, d’aquesta manera, la figura de Felip VI al centre de la batalla política oberta per Ceuta, en un moment en què el PP acusa Sánchez d’haver reaccionat tard davant l’entrada massiva de migrants i de mantenir una política excessivament complaent amb Rabat.
Un viatge que tindria una enorme càrrega política
Una visita del Rei a Ceuta no seria un desplaçament institucional qualsevol. Tindria una fortíssima càrrega simbòlica, sobretot després que el ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi, hagi tornat a reclamar un "històric i geogràfic" del Marroc sobre Ceuta i Melilla i hagi proposat crear una comissió bilateral per negociar-ne el futur i el seu eventual "retorn" al Marroc. Precisament per això Feijóo defensa que Felip VI hi ha d’anar en qualitat de cap de l’Estat. Segons el líder popular, entre les funcions constitucionals del monarca hi ha la de simbolitzar la unitat i permanència de l’Estat i, en aquest context, considera que la seva presència tindria un valor especial en defensa de la sobirania espanyola.
El dirigent del PP ha recordat també la reunió que Felip VI va mantenir a principis d’agost a Marivent amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas. Després d’aquella trobada, Vivas va donar a entendre que el monarca tenia voluntat de visitar la ciutat quan les circumstàncies i el Govern ho permetessin. Feijóo interpreta aquelles paraules com una pista inequívoca: "Estic convençut que el Rei vol anar a Ceuta".
Felip VI encara no hi ha anat com a rei
La petició del líder popular té encara més simbolisme perquè Felip VI no ha visitat oficialment Ceuta des que va ser proclamat rei el 2014. L’última gran visita institucional de la Corona a les dues ciutats autònomes es remunta el novembre del 2007, quan Joan Carles I i Sofia van viatjar a Ceuta i Melilla durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquell desplaçament va provocar una greu crisi diplomàtica amb el Marroc. Rabat va considerar la visita una provocació i va arribar a cridar temporalment a consultes el seu ambaixador a Madrid.
Gairebé dues dècades després, una visita de Felip VI es produiria en un context encara més sensible: després d’una entrada massiva de migrants, amb les relacions hispanomarroquines sota sospita política i amb un membre del govern marroquí tornant a posar obertament sobre la taula la sobirania de Ceuta i Melilla.
Feijóo: "El Marroc o va consentir o va encoratjar la invasió"
El líder del PP ha anat molt més enllà de la qüestió de la visita reial i ha llançat una acusació directa contra Rabat. "El que és clar és que el Marroc o va consentir o va encoratjar la invasió", ha assegurat en referència a l’entrada massiva de migrants del 30 i 31 de juliol. Feijóo evita afirmar que hi hagués una complicitat directa entre Rabat i el govern espanyol, perquè considera que això seria "gravíssim", però sí que acusa l’Executiu de Sánchez d’"indolència" i "incompetència". Segons el president del PP, un govern popular hauria utilitzat immediatament la informació del CNI, la Policia i la Guàrdia Civil per contactar amb les autoritats marroquines i intentar impedir l’allau migratòria. "Encara avui no sabem per què es va produir i consentir aquesta invasió", ha denunciat.
Una relació amb Rabat que el PP considera opaca
Feijóo manté que Espanya necessita una relació de "veïnatge i amistat" amb el Marroc, però insisteix que aquesta relació només pot funcionar si hi ha "reciprocitat, lleialtat i respecte". "No podem acceptar ni amenaces ni xantatges, ni del Marroc ni de ningú", ha advertit. El líder popular considera que hi ha massa incògnites sobre les relacions entre Sánchez i Rabat i torna a posar el focus en el què qualifica de "diplomàcia oculta" del president espanyol amb el regne alauita. La seva acusació més dura és que Sánchez "es comporta més com un súbdit del Marroc que com el president del govern d’Espanya". Feijóo també recrimina a l’Executiu que hagi reaccionat amb duresa contra altres socis europeus durant aquesta crisi i, en canvi, no hagi adoptat una actitud similar amb Rabat.
Una declaració "sense fissures" sobre Ceuta i Melilla
La nova reivindicació territorial formulada pel ministre marroquí Ouahbi també ha servit Feijóo per exigir a Sánchez una resposta política conjunta de tots els partits. El líder del PP considera que el president espanyol hauria d’haver convocat les forces parlamentàries per aprovar una declaració "unànime" i "sense fissures" en defensa de la integritat territorial i la sobirania d’Espanya. "El president del govern d'Espanya hauria d’haver citat tots els partits polítics per fer una declaració unànime, sense fissures, en defensa de la unitat territorial d’Espanya i de la nostra sobirania", ha afirmat.
La proposta arriba poques hores després que el govern espanyol traslladés diplomàticament al Marroc el seu rebuig "taxatiu" a qualsevol reclamació sobre les dues ciutats i recordés que Ceuta i Melilla són espanyoles i formen part de la Unió Europea.
El Sàhara torna a aparèixer al rerefons
Feijóo també vincula l’actual tensió amb el gir de Pedro Sánchez sobre el Sàhara Occidental del 2022, quan Espanya va passar a considerar la proposta marroquina d’autonomia com la base "més seriosa, realista i creïble" per resoldre el conflicte. El líder popular assegura que, si arriba a la Moncloa, no se sentirà vinculat per acords amb Rabat dels quals desconegui el contingut o que no hagin rebut l’aval del Congrés. "No subscriuré acords que desconec ni em vincularan decisions que les Corts no han autoritzat", ha advertit. Feijóo promet que, si governa, farà públic què es va pactar realment amb el Marroc i portarà la qüestió al Congrés abans de definir la posició espanyola.