L’encaixada de mans amb què Alberto Núñez Feijóo va obsequiar Pedro Sánchez minuts després d’haver estat investit president del govern espanyol és un gest que quedarà incardinat en l’àmbit de la cortesia parlamentària. I poca cosa més perquè la quinzena legislatura espanyola quedarà polaritzada i dividida amb dos blocs inamovibles: en un costat hi ha l’esquerra espanyola aliada amb les forces sobiranistes i independentistes catalanes, basques i gallegues, i en l’altre, la dreta abraçada a l’extrema dreta. I a falta de majoria parlamentària, el Partit Popular tindrà dues eines institucionals per fer de mur de contenció a l’activitat legislativa del govern de Pedro Sánchez: el Senat i el control de la majoria de les comunitats autònomes, al marge de la mobilització mostrada als carrers durant les últimes setmanes.

Després de la intervenció en el cara a cara del debat d’investidura se’n desprèn que el dirigent gallec apostarà per un to contundent i un discurs bel·ligerant en contra del desplegament de l’amnistia, que consideren un “atac” a la democràcia espanyola sense precedents. Ara bé, no aniran més enllà i, marcant distància amb Vox, evitaran parlar de “dictadura” o “cop d’Estat” per referir-se a la proposició de llei que ja està registrada al Congrés dels Diputats. La legislatura orbitarà al voltant de la llei de l’oblit judicial i el PP ho exprimirà al màxim.

 

El recurs que té més a mà el PP és la majoria absoluta que ostenta al Senat, que funcionarà com a contrapès a la iniciativa legislativa del govern i els socis que el sustenten. En tractar-se d’un sistema parlamentari bicameral asimètric, la cambra alta pot posar traves a les lleis que arriben del Congrés, però no pot bloquejar-les. I el cert és que el PP s’ha posat les piles i ha aprovat aquesta setmana una reforma del Reglament per tenir la capacitat de decidir si l’amnistia es tramita per la via de la urgència (20 dies) o no (dos mesos com a màxim). A la vegada els populars ja han mostrat la voluntat de fiscalitzar més el govern espanyol introduint una esmena per obligar el president i els ministres a comparèixer si ho sol·liciten els grups parlamentaris.

Ara bé, hi ha una escletxa en la qual el PP sí que pot amargar l’existència al PSOE. La llei d'Estabilitat Pressupostària preveu que el Senat sí que té poder de veto sobre el sostre de despesa que marca els límits econòmics en els quals el govern central s’ha de moure obligatòriament per elaborar els pressupostos generals de l’Estat. Per tant, en el cas que el Senat rebutgés els marcs de despesa pressupostària, el govern hauria de negociar amb Feijóo o abordar una reforma de la llei d’Estabilitat Pressupostària, modificada per Mariano Rajoy el 2012. Sense pressupostos no hi haurà legislatura.

El Senat com a espai de pressió i com a lloc de reunió de les comunitats autònomes. El PP hi va convocar un aquelarre de presidents regionals en contra de l’amnistia a través de la Comissió General de les Comunitats Autònomes i medita fer el mateix amb el Debat de l’Estat de les Autonomies, que fa 18 anys que no es convoca. El fet de tenir controlades 12 comunitats -el PSOE, 3- després de les eleccions del 28 de maig atorga un poder territorial al PP que es converteix també en una trinxera de resistència per al PSOE i Sumar.

El front territorial dispara des de tots els racons. El presidents regionals conservadors ja esmolen els equips jurídics per presentar recursos d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia, un cop estigui en vigor. Però bona part de l’activitat legislativa del Congrés haurà de tenir la complicitat de les autonomies, que seran les responsables d’aplicar la normativa perquè tingui efectes, atès que afecten competències autonòmiques. Per exemple, la bateria de mesures que va anunciar el president reelegit durant el debat d’investidura requerirà la cooperació dels governs autonòmics per dur-se a terme, com la gratuïtat de tot el transport públic col·lectiu per a menors, joves i aturats des de l’1 de gener.

L’altre exemple és el de la llei d’habitatge, aprovada en l’anterior legislatura per controlar el creixement desmesurat del preu dels pisos. Al marge de portar la llei al TC, les comunitats autònomes dominades pel PP rebutgen declarar les zones tensionades, tal com preveu la normativa aprovada pel PSOE, Unides Podem, Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu.

La legislatura, amb el Congrés partit, serà d’alta càrrega política i Feijóo també medita introduir canvis als grups parlamentaris al Congrés i al Senat. Amb l’amnistia al frontispici, el dirigent gallec aspira a mantenir l’opinió pública i el carrer mobilitzats i requereix de perfils bregats en mil batalles a l'arena parlamentària. Les travesses dels mitjans afincats a Madrid situen Esteban González Pons o Borja Sémper com a relleus de Cuca Gamarra com a portaveu a la cambra baixa. En qualsevol cas, la sensació és de certa agror pel panorama que s’obre per a Feijóo. Des que va aterrar a Génova, va guanyar per majoria absoluta les andaluses, va arrasar a les municipals i autonòmiques i va aconseguir una victòria clara però insuficient a les generals. El currículum electoral de Feijóo és indiscutible, per bé que l’últim capítol del Manual de Resistència de Pedro Sánchez li transporta una amargor amb què li serà difícil conviure durant tota la legislatura.