Si el microclima gallec pogués ser traslladat a l'arena espanyola, a Moncloa ja disposarien d'informes dels serveis jurídics per posar-ho en marxa. "Allà només hi ha un sol partit" gran, deia un alt càrrec fa uns dies a aquest diari, després de l'enèsima apel·lació de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a l'entesa amb el PSOE. A Galícia, el Partit Popular arriba a la majoria absoluta sense dificultats –i sense precedent amb cap altre rival polític–. I curiosament, part dels esculls del candidat Alberto Núñez Feijóo han vingut pels darrers escàndols a Madrid i la tensió per la corrupció al si del PP.

Demografia i afecte

Revalidar la victòria absoluta de l'any 2009 semblava un camí senzill per a Feijóo. Segons els sondejos, Ciutadans obtindrà un escó. Alhora, el cap de llista dels socialistes, Xoaquín Fernández Leiceaga, ha estat ocupat amb les Marees per esmorteir el temut sorpasso en vots i escons. Existeix un motiu de caràcter sociodemogràfic que juga a favor del PP, i és que Galícia és terra de pescadors, pobles petits, una població envellida com la mitjana espanyola i molt rural. "El nostre escenari, vaja", explicaven fonts del govern espanyol en una conversa informal amb El Nacional.

La vinculació amb els populars també té un caire sentimental: Mariano Rajoy és nascut a Santiago de Compostel·la i la presidenta del Congrés, Ana Pastor, a Cubillos. Aquest és un actiu que a Moncloa exhibeixen amb entusiasme. De fet, encara lamenten la darrera campanya. "No hi vam poder tenir tanta presència", es planyen les fonts consultades. Corria l'any 2012 i el primer govern de Rajoy va centrar-se en l'economia i en evitar el rescat de Brussel·les. Aquesta vegada s'hi han bolcat, i mentre Rajoy ha abordat l'interior, Feijóo ho ha fet amb les capitals de la comunitat autònoma.

L'esquema de campanya és similar al de l'any 2009. Però les distàncies amb el líder en paral·lel a dues polèmiques d'envergadura al PP han atiat els rumors de disputa. L'escó de l'exalcaldessa Rita Barberá va planejar en l'equador electoral, així com la remor per les explicacions del ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, per la proposta fallida de Soria per al Banc Mundial. Feijóo va contribuir a donar veracitat a la hipòtesi de la tensió, quan va afirmar des d'Ourense: "A aquestes altures no defensaré les sigles d'un partit, defensaré Galícia", en paral·lel a l'enrenou. 

La sospita també ha estat alimentada perquè l'únic dia en què van coincidir va ser a l'acte final a Vigo. Rajoy no va ser rebut pel seu homòleg autonòmic en la visita que va fer a la Corunya. El mateix líder del PP va fugir també de donar explicacions. Però com una al·legoria del destí, la polèmica va trobar-lo a ell mentre passejava pels camps gallecs. Els periodistes van cridar-lo des de la llunyania si podia pronunciar-se respecte a Barberá. Rajoy estava concentrat i no ho va sentir –o potser sí–.   

La llicència de distanciar-se del líder no es pot entendre amb un altre candidat que no sigui Feijóo, perquè té perfil propi. Mostra en són els cartells, on apareix el mapa de l'autonomia i la seva fotografia en gran, i un símbol petit del partit. Els rivals van acusar-lo "d'amagar les sigles", que ell va negar en un vídeo a Twitter. Aquest explica que el seu cap de llista té molta personalitat, i el fet és que Feijóo sempre ha amenaçat de fer ombra al president espanyol. I amb la jugada de cedir-li el tron de Galícia, Rajoy ha aconseguit evitar la competència i altres "candidats viables" per a la investidura, com suggeria C's. 

"Un govern a la gallega"

Així i tot, fonts del govern central asseguren que les perspectives són bones per als populars. Aquesta setmana ja no és possible publicar enquestes, però els partits continuen disposant d'aquesta informació cobejada a través dels trackings electorals interns. El mateix CIS també els donava un resultat que desitgen: dels 38 escons que necessiten per governar en solitari, podrien arribar a obtenir-ne entorn dels 40-41 escons. Això és allò que Rajoy anomena "un govern a la gallega, és a dir, una coalició entre el PP i la seva gent" ironies del president espanyol per reflectir l'hegemonia existent.

Però Galícia és també una terra "plurinacional", qüestió que porta els socialistes de cap. El líder Pablo Iglesias va fer mans i mànigues per reeditar l'aliança gallega, però un cop reeditades, les Marees es perfilen a frec-frec amb el PSOE entorn dels 16 diputats cadascú. L'expectativa que es va inflar a les generals amb el sorpasso va punxar, però l'arrelament regional podria ser la carta que ajudi Luis Villares a sortir-se'n, així com CSQP va quedar per davant del PSC a Catalunya. La possibilitat de vot dual entre Estat i autonomies comença a ser el cavall de batalla entre Podemos i el PSOE.

I per la banda de Ciutadans, la patinada ha colpejat la campanya a la candidata Cristina Losada, que podria quedar per darrere del BNG d'Ana Pontón. La formació taronja va derivar en un seguit d'errors en el bus de campanya: la traducció del gallec mal feta, el símbol mal dibuixat i els noms invertits. Sembla que mentre Feijóo ja posava un dic de contenció a Soria i Barberà, C's va perdre el seu ítem electoral principal: la regeneració com a partit frontissa del PP. Però aquesta carta encara els podria garantir certa influència al govern gallec a partir de dilluns.