José María Aznar esfondra els ponts amb el PNB. Dos dies després que Alberto Núñez Feijóo iniciés contactes amb els aliats de Pedro Sánchez per sondejar-los per a una hipotètica moció de censura (un moviment en fals que va acabar fracassant), la Fundació FAES, presidida per l’expresident espanyol, ha sortit a la càrrega contra el PNB. Li retreu la “decisió autodestructiva” de donar suport a la moció de censura del 2018 contra Mariano Rajoy i l’acusa d’haver-se convertit en un “factor d’inestabilitat nacional”, en un “còmplice polític actiu del socialisme més corrupte” i en el “principal causant de la decadència i dels creixents problemes polítics i socials del País Basc” i d’haver-se desplaçat cap a un “esquerranisme grotesc”. “Què ha guanyat Euskadi des de la moció del 2018? Res”, subratlla. “Si pagafantas fos al diccionari de la RAE, es definiria aproximadament com el que el PNB és avui per a Sánchez i per a Bildu, a costa de si mateix i de la societat basca”, postil·la.

“Si el PP de 2018 encara li oferia dubtes, és que no ofereix certeses el del 2025? No més que Sánchez, com a mínim?”, es pregunta més tard en el que pot semblar un intent d’apropar-se als jeltzales. Però no dona espai a l’entesa i reprova que el PNB cregui que “no ha arribat encara el degut moment de revisar, no ja la seva relació amb el socialisme, sinó el grau d’obsolescència general del seu projecte polític”. “L’efecte rebot continua, cada vegada més a prop del terra, i el PNB no sembla estar ja en les millors condicions d’aixecar aquesta bola davant de l’empenta de Bildu i davant d’un nou i imminent desafiament sobiranista, ara que el cost jurídic del colpisme ha quedat no només amnistiat cap enrere, sinó portat a zero cap endavant, amb el seu rastre i la seva promesa d’enfrontament, polarització, destrucció, empobriment i frustració”, verbalitza la FAES.

Finalment, fa una glorificació del PP del País Basc, presidit per Javier de Andrés. “Qui pot i vol defensar avui Euskadi davant el projecte hegemònic d’Otegui? Qui pot i vol defensar la seva memòria neta de falsificacions, el seu futur, la seva foralitat, el seu Estatut, la seva Constitució i la seva influència a Espanya i a Europa? Qui pot oferir-li una sortida a l’ocàs del PNB i a la vermella alba rupturista d’Otegui? Qui pot tornar el progrés i defensar la convivència?”, es pregunta la FAES. I contesta que la “resposta a tot això” és el PP basc.

El PNB va criticar “l’estratègia de màrqueting” de la ronda de contactes de Tellado

El dimarts, el PNB va qüestionar el moviment del PP de posar-se en contacte amb els socis habituals del PSOE. Per “cortesia parlamentària”, la portaveu jeltzale al Congrés, Maribel Vaquero, estava disposada a parlar amb Miguel Tellado, però va lamentar que les intencions dels populars eren unes altres: “Vista la rapidesa amb la qual el PP ha anat als mitjans, no sembla que el PP vulgui escoltar res dels altres grups parlamentaris”, van apuntar fonts del PNB. “És evident que aquest moviment d’avui, al costat dels missatges que els populars estan llançant a les xarxes socials amb crítiques als partits que donem suport a la investidura, només respon a una estratègia de màrqueting i deixa clar que el PP no busca un espai d’entesa amb el PNB”, van afegir les mateixes veus.

I van denunciar el to i el discurs del portaveu del PP al Congrés: “Ha optat per parlar amb els mitjans abans que amb el PNB i ho ha fet per llançar atacs i acusacions al mateix temps que deia voler parlar amb nosaltres”. “El PNB lamenta que el PP mantingui els atacs a la nostra llengua i la nostra cultura, el nostre poble i autogovern i al partit que lidera les institucions basques. L’exemplaritat també és respecte als altres, els que pensen diferent”, van reblar.

Aznar va advertir Feijóo que una moció de censura està “condemnada al fracàs”

Fa poc més d’un mes, després que Alberto Núñez Feijóo allargués la mà als socis del govern espanyol per sumar-se a una moció de censura arran del cas Leire Díez, Aznar va sortir al pas per refredar i allunyar aquest horitzó. “Les coses condemnades al fracàs produeixen més frustració. I a la societat espanyola, cal tenir les idees molt clares i explicar molt bé què és el que cal fer, què és el que hem de fer, què és el que podem fer i com fer-ho, però no produir més frustració. Perquè queda temps llarg i queda molt per fer”, va verbalitzar.

Aznar va reconèixer que no contempla “cap possibilitat” d’un avançament electoral i va considerar que, per superar el context actual, només hi ha “tres camins” possibles: “O dimiteixen els baixos fons, cosa que no sembla probable. O hi ha una moció de censura per acabar amb els baixos fons, cosa que no és possible. O hi ha unes eleccions”. “És absurd apel·lar al sentit nacional perquè no en tenen, al sentit d’estat perquè no en tenen o al sentit comú perquè tampoc en tenen. Doncs no perdem el temps. Cal preparar-se per a unes eleccions amb el cap fred i la tensió vital màxima”, va reblar.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!