Diverses jutgesses i experts juristes i forenses han respost a EFE les afirmacions sobre ideologia de gènere plantejades per Vox després que a formació d'extrema dreta hagi condicionat el seu suport al Govern que negocien PP i Cs a Andalusia que deixin de donar suport a la Llei Integral contra la Violència de Gènere. Mentre que el president de Cs, Albert Rivera, ha contestat que "la igualtat no es negocia", els populars han ofert ampliar els ajuts a totes les víctimes de violència familiar sigui quin sigui el seu sexe.

El mite de les denúncies falses

Una de les exigències de Vox és la derogació de la Llei de Violència de Gènere i la "persecució efectiva de denúncies falses", perquè, segons el seu president, Santiago Abascal, l'actual legislació és "injusta" i "no combat" una violència que "es continua produint" ni les "denúncies falses contra molts homes".

Les xifres, tanmateix, demostren el contrari. Segons la memòria de la Fiscalia General de l'Estat, al 2017 es van interposar 166.260 denúncies per violència de gènere, de les quals 23 causes es van obrir per denúncies falses. D'aquestes, dos van finalitzar amb sentències condemnatòries i les altres 21 segueixen en tramitació.

Des de 2009, el nombre de condemnes per denúncies falses ha estat de 96, la qual cosa suposa un 0,0078 % del total. "Són quelcom residual", assegura la presidenta de l'Audiència de Navarra, Esther Erice, que subratlla que les dades del CGPJ posen de manifest que aquestes denúncies falses no tenen un número "significativament superior" a cap altre tipus de delictes.

La Llei Integral de Violència de Gènere és inconstitucional?

Vox vol substituir l'actual legislació contra el maltractament per una lleis que "tractin de veritat amb igualtat a tothom", ja que consideren que la Llei Integral contra la Violència de Gènere atempta contra la Constitució i la convivència. Tanmateix, el Tribunal Constitucional (TC) s'ha pronunciat reiteradament sobre aquest assumpte i "ha passat el filtre", assenyala Erice, que recorda que és la llei que més qüestions d'inconstitucionalitat ha tingut i els magistrats s'han pronunciat "amb una claredat absoluta".

"No es tracta de discriminar els homes, faltaria més. Les estadístiques ens diuen que aquesta violència intrafamiliar o que sorgeix en relacions afectives de parella té com a subjecte passiu perjudicat majoritàriament, i d'una forma aclaparadora, a les dones," aclareix.

El Constitucional es va pronunciar per primera vegada el 2008. I ha avalat el punt més qüestionat d'aquesta llei, el que preveu penes més altes per als casos en els quals l'agressió és comesa per un home i la víctima és una dona, sigui parella o exparella. Segons el TC, imposar una pena major a l'home és "raonable" ja que les dones estan "insuficientment" protegides en l'àmbit de la parella, no vulnera el principi d'igualtat i no discrimina per raó de sexe, ja que no s'imposa per ser home sinó per una greu conducta que reprodueix "una arrelada desigualtat" i un "model agressiu" contra la dona.

"No és discriminadora perquè el que tracta és de respondre a la realitat. Per descomptat que, si el perjudicat és home, no se'l deixarà desprotegit i allà està el Codi Penal i una altra sèrie de recursos per atendre'l", remarca Erice.

Seria necessària una llei específica per protegir els homes de la violència domèstica que exerceixen les dones?

Erice afirma que la violència domèstica contra els homes per part de dones "per descomptat que se sanciona", si bé adverteix que "es dóna en una proporció tan petita que no necessita una llei específica". Segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior, referides al període 2010-2012, 17 dones van assassinar les seves parelles o exparelles homes, mentre que la xifra d'homes va ser de 131. És a dir, del total de crims que es van cometre en l'àmbit de la parella o exparella heterosexual, el 88,5 % van tenir com a autor un home.

"La major part dels agressors de violència de gènere són estrangers"

El líder de Vox va assegurar que, "majoritàriament, les dones que han sigut assassinades a Espanya han estat en mans d'estrangers". Una afirmació falsa segons dades de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial i del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat.

En les estadístiques relatives al tercer trimestre de 2018, de les 43.560 denúncies interposades per violència masclista, gairebé set de cada deu (67,4 %) eren contra homes espanyols. Pel que fa als 47 assassinats masclistes comesos el 2018, el 61,7 % va ser perpetrat per un homes espanyols.

Associacions feministes titllen a Vox de ser "el Ku Klux Klan de les dones"

A moltes d'aquestes dades s'han acollit algunes associacions feministes, les quals han titllat Vox de ser "el Ku Klux Klan de les dones". Precisament, David Duke, exdirigent de l'organització supremacista Ku Klux Klan, va celebrar des del seu compte de Twitter el "triomf" de Vox en les eleccions autonòmiques andaluses el passat 4 de desembre i el començament de la "Reconquesta" des del sud del país.

feministes europa press

Europa Press

"Vox és en aquest moment el Ku Klux Klan de les dones. Nosaltres som les seves negres, perquè res del que expliquen no obeeix a la veritat. S'intenta enganyar la població exactament igual que feia el Ku Klux Klan amb els negres", ha denunciat, en declaracions a Europa Press, la presidenta de la Federació d'associacions de dones separades i divorciades, Ana María Pérez del Campo.

Per la seva part, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha qualificat de "claríssim retrocés" que el Partit Popular torni a parlar de "violència domèstica" perquè suposa, segons l'opinió d'aquest col·lectiu, "atemptar greument contra la lluita contra la violència de gènere".

Besteiro ha titllat de "lamentable" que el PP afirmi que "els homes que han patit la violència familiar mereixen també la protecció de l'Estat" perquè "ve a equiparar totes les violències sense distingir per què es produeixen de la manera que es produeixen", segons la presidenta de Dones Progressistes, que subratlla el caràcter "estructural" de la violència contra la dona