Un catedràtic de Dret Penal i especialista en el delicte de rebel·lió ha proposat aquest dilluns que es derogui el delicte de sedició, ja que és "ambigu", està massa vinculat al delicte de rebel·lió i creu que és una herència de la història constitucional, jurídica i militar espanyola. Nicolás García Rivas, catedràtic de la Universitat de Castella-La Manxa i autor del llibre La rebelión militar en el Derecho Penal, ha recordat que si aquest delicte es derogués, caldria absoldre els presos polítics, i veu possible que el govern espanyol proposi penalitzar altre cop la convocatòria de referèndums i alhora, com a contraprestació, eliminar la sedició del Codi Penal.

En una jornada d'anàlisi de la sentència del porcés al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, García Rivas ha estat força crític amb els magistrats, en considerar que l'aplicació del delicte de sedició en el cas del referèndum de l'1-O pot afectar drets fonamentals d'altres col·lectius com els sindicalistes o els anti-desnonaments. Així, ha considerat que el judici va ser una mostra de "l'autoritarisme i l'arbitrarietat" de l'Estat, i que l'acusació per rebel·lió es va mantenir per poder justificar la presó preventiva, la suspensió de càrrecs públics i l'aforament davant del Tribunal Suprem.

García Rivas ha explicat que la permanència de la sedició en el Codi Penal espanyol és poc habitual en altres països del nostre entorn i s'ha mantingut a causa de la història espanyola. Així, al segle XIX la sedició era un delicte contra l'ordre públic inferior a la rebel·lió, però vinculat a l'ordre polític, social, institucional, econòmic i constitucional. Tot i els canvis de constitució i de codis penals, el delicte va arribar fins a l'actual Codi penal, del 1995, però en un capítol apartat del de la rebel·lió, tot i que hi fa referència.

En el cas de l'1-O, García Rivas veu clar que no hi va haver violència i per tant no es podia condemnar per rebel·lió. Alhora, però, creu que tampoc hi va haver sedició, ja que la concentració davant la seu d'Economia el 20-S es pot emparar en el dret de reunió, perquè no va impedir l'escorcoll policial, i els votants de l'1-O no van voler impedir l'acció policial, sinó que van anar a votar convocats des del juny del 2017, molt abans de la interlocutòria del TSJC que prohibia la votació. Per això, creu que la sedició és una "xarxa amb els forats molt petits" que atrapa tant fets lleus com greus.