L'ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona ha apostat per fer una revisió del delicte de sedició al Codi Penal per a, posteriorment, concedir una amnistia als presos polítics, ja que considera que la sentència del Tribunal Suprem és "clarament injusta".

Ho ha dit en una entrevista d'Europa Press, després de publicar el llibre Sobreviure al 'procés'. A la recerca de terra ferma (Edicions Península), en el que Bayona --va ser lletrat major del Parlament durant 2017, quan la Cambra va declarar la independència i va aprovar les lleis de 'desconnexió', fins i tot que va deixar el seu càrrec el juny de 2018 malgrat que ara segueix com a lletrat ras-- exposa la seva proposta per superar el conflicte a Catalunya.

Segons ell, la sentència és exagerada perquè el Suprem "ha aprofitat l'ambigüitat del delicte de sedició per condemnar uns fets que són lluny del que hauria de ser un delicte d'aquestes característiques".

Així, planteja modificar el delicte de sedició en el Codi Penal per "posar en evidència que hi havia un problema tècnic i jurídic important en la definició d'aquest delicte i que, per tant, hi ha hagut una condemna errònia d'aquestes persones", i una vegada feta aquesta reforma, promoure una amnistia que permeti alliberar els presos de l'1-O, ja que considera que contribuiria a avançar en una solució al conflicte a Catalunya.

A més d'alliberar els presos sobiranistes, Bayona defensa la necessitat d'assolir un "pacte de conveniència" que explori tots els marges de la Constitució per millorar l'autogovern de Catalunya i busqui una sortida a la demanda del dret a decidir.

"No pot ser que un país que es consideri democràtic, sobretot si pretén ser una democràcia de qualitat, no reconegui i no doni cap tipus de sortida a una demanda social que és clarament majoritària", de manera que proposa un mecanisme que conciliï aquesta reivindicació amb la legalitat actual.

Això passaria per fer un referèndum a Catalunya sobre si la ciutadania està d'acord en fer una reforma constitucional que contempli introduir l'exercici del dret de secessió: "El seu resultat podria ser molt indicatiu i a nivell polític tindria conseqüències", encara que veu difícil que el govern espanyol l'accepti tenint en compte el paper que està tenint l'oposició.

A part d'això, creu que també hi hauria d'haver un reconeixement de la plurinacionalitat d'Espanya per part de l'Estat i s'hauria d'impulsar una reforma del Tribunal Constitucional (TC) perquè deixi d'aplicar la "doctrina d'interpretació restrictiva" que ha tingut en els últims anys.

Risc de ser "irrellevant"

Bayona ha afirmat que l'oportunitat per plantejar propostes com aquestes és la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat, malgrat que es mostra pessimista sobre quin resultat pugui tenir: "Molt optimista no es pot ser per les dificultats i perquè la situació a la qual hem arribat és molt greu, però almenys hi ha aquesta possibilitat".

En aquest sentit, ha demanat que ambdues parts facin un "acte de valentia" per afrontar aquesta taula de diàleg per intentar avançar en una solució al conflicte, i, per a ell, això hauria de passar perquè les dues parts facin una reflexió profunda i busquin sortides a la situació actual, l'independentisme renunciï a la unilateralitat i que el govern espanyol plantegi propostes importants i abandoni les receptes que ha posat sobre la taula fins ara.

També ha alertat del risc de cronificar el conflicte català, que assegura que no haurà desaparegut després de la pandèmia del coronavirus perquè una part de la societat catalana "ha arribat a desconnectar realment, encara que sigui emocionalment", de l'Estat, i ha llançat una advertència a l'independentisme si no cedeix.

"Quan pretens mantenir-te en el conflicte permanent i ets la part dèbil, normalment tens les de perdre. Pots generar frustració i, fins i tot convertir el teu propi ideari en una cosa que gairebé sigui irrellevant políticament en efectes reals", ha subratllat.

No fa el pas a la política

Bayona forma part de la plataforma El País de Demà, que ha promogut la creació del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) amb l'objectiu d'agrupar al catalanisme moderat, però ha decidit no fer el pas a la política activa, encara que seguirà vinculat a El País de Demà perquè es mantindrà com una associació amb voluntat de ser un 'think tank'.

Tanmateix, valora positivament la creació del PNC perquè considera que introduirà en la política catalana un "element de moderació molt necessari" perquè dins del catalanisme s'obri una nova opció que renunciï a la via unilateral, que, segons el seu parer, s'ha demostrat que és estèril.