Tot just han passat dues setmanes des que Esquerra Republicana s'ha instal·lat a la torre de control de la Generalitat. I els aires de gir estratègic comencen a impregnar el Palau. S'imposa el pragmatisme i l'aposta pel diàleg i la via unilateral entra en hibernació. Des de l'octubre calent del 2017, quan ERC va empènyer per la DUI, fins a l'actualitat, la unilateralitat s'ha anat diluint pel camí, fins al punt que ja no apareix explícitament en cap dels documents rellevants impulsats en els últims dos anys. Amb tot, els dirigents d'ERC consultats deixen clar que en cap cas renuncien a aquesta possibilitat. Això sí, no la contemplen ni a curt ni a mig termini. 

Al racó de la ponència

La ponència política que la militància d'ERC va validar l'hivern del 2019, en plena negociació per investir Pedro Sánchez, ja s'arraconava la idea de tirar pel dret. És l'última de les tres vies proposades per arribar a la independència. La primera, la ideal i més utòpica, és el referèndum pactat. La segona, forçar l'Estat a convocar-lo, fent que "no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l’autodeterminació". No és fins al penúltim paràgraf de la darrera pàgina que s'explicita que no es pot "descartar mai la via de tornar-lo a fer, si pot ser acompanyats de complicitats internacionals, però independentment de l’existència de l’acord amb l’Estat". I s'afegeix: "Si treballem per generar les condicions per fer un referèndum, en la lògica d’enfortir-nos i preparar-nos per fer-lo inevitable, però malgrat això l’estat és incapaç de moure’s ni un mil·límetre, és possible que aconseguim uns suports, unes majories i una força interna i externa que ens permetin convocar un nou referèndum". 

Les vies inviables segons Junqueras

La necessitat que l'independentisme acumuli més forces ha estat un dels ítems principals dels discursos de la campanya electoral d'ERC per al 14-F. A l'article publicat a l'Ara i La SextaOriol Junqueras insisteix que cal "una majoria incontestable, plural i transversal" a Catalunya i posa el focus exclusivament en "la via escocesa" del referèndum acordat, de tal manera que silencia la resta de camins, perquè "no són viables ni desitjables en la mesura que allunyen de l'objectiu a assolir". 

Aquesta frase ha posat en alerta la resta d'actors independentistes, Junts per Catalunya i la CUP, que ràpidament han sortit a recordar als republicans què van signar a canvi de la investidura d'Aragonès. En tots dos documents, es parla "d'embat democràtic", un concepte que Junqueras obvia al seu article. 

L'embat democràtic pactat amb la CUP

En el cas del pacte subscrit amb la CUP, els anticapitalistes es comprometen a "donar un cert marge de temps a la taula de negociació" des de "l'escepticisme". A canvi, ERC s'avé a "no dilatar la taula innecessàriament". Més concretament s'introdueix una revisió de l'estat de la negociació "durant la primera meitat del 2023" per decidir si donar-la per morta o seguir-hi apostant. Si no s'aconsegueixen l'amnistia i l'autodeterminació, es parla de "generar les condicions i els acords necessaris per plantejar el nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada derivada dels principis de consens estratègic i d’acumulació de forces socials i polítiques suficients per fer-lo efectiu, prioritzant la via del referèndum d’autodeterminació".

 

La confrontació cívica de l'acord amb Junts

Bona part d'aquest redactat es va calcar posteriorment a l'acord de govern entre ERC i Junts per Catalunya. El document situa el referèndum acordat com "el millor dels instruments per la resolució del conflicte" i la via "més desitjable". Una frase que empra Junqueras a l'article. En el cas del pacte entre junters i republicans s'afegeix que les probabilitats d'èxit de la negociació amb l'Estat "són molt limitades" i que per això "cal treballar totes les vies democràtiques que ens permetin forçar democràticament l’Estat a la resolució del conflicte, atès que aquest no està responent a les expectatives dels grans consensos de la ciutadania de Catalunya. Cal, doncs, seguir treballant amb fortalesa per poder plantejar un nou embat democràtic que permeti assolir la República Catalana i la independència". Sobre l'embat, es parla de "confrontació cívica i pacífica". 

La culminació de la independència d'Aragonès

L'escrit del president d'ERC no entra en aquesta possibilitat. De fet, al discurs d'investidura, Pere Aragonès tampoc no va fer cap referència explícita al concepte d'embat democràtic. En canvi, sí que va comprometre's solemnement a "fer possible la culminació de la independència de Catalunya". És la primera frase que va pronunciar. A l'article de Junqueras, se cita el terme independència una vegada, per defensar que si bé "és la millor eina per ajudar la gent del país", "les estratègies s'han d'adaptar a les circumstàncies per fer-les guanyadores". 

A la imatge principal, Junqueras i Aragonès s'abracen després de la investidura. / S. Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat