Una quarantena d'eurodiputats han demanat avui a la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que s'impliqui de forma activa en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol.

L'escrit, impulsat per l'eurodiputada Diana Riba, ha comptat amb els suports del grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea, dels socialistes eslovens i els independentistes flamencs de Nova Aliança Europea. Entre els eurodiputats signants hi ha el cors François Alfonsi (Greens/EFA), els irlandesos Matt Carthy i Clare Daly, les ecologistes Karima Delli, Tineke Strik i Caroline Roose o els socialistes eslovens Milan Brglz i Tanja Fajon. També hi han donat suport Geert Bourgeois i Johan van Overtveldt, de l'N-VA. Destaca, a més, la firma dels eurodiputats electes sense escó Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín.

A la carta —que ha estat enviada a la nova presidenta just després que l'Eurocambra hagi donat el vistiplau al seu executiu— demanen que "doni suport a una mediació internacional" per "trobar una solució política a Catalunya que respecti la voluntat de la gent" i amb "els canvis necessaris al sistema legal espanyol". En la mateixa línia, demanen al nou govern que garanteixi "la protecció dels drets fonamentals i humans a Espanya" per no "establir precedents" per a països no democràtics.

"Aquest afer intern europeu hauria de poder comptar amb una solució liderada per Europa", defensa la carta. 

Els eurodiputats han demanat una mediació internacional que pugui ajudar "les dues parts" a trobar una solució a l'afer català i que estigui en contra de l'ús de la força excessiva i innecessària. D'altra banda, els signants volen que la Comissió Von der Leyen demani a Espanya el "compliment" de les resolucions d'organismes vinculats a l'ONU, com la petició d'alliberament dels presos del Grup de Treball de Detencions Arbitràries.

El grup d'eurodiputats exigeix que els líders europeus no es quedin callats sobre l'afer català quan no ho fan "sobre problemes que afecten altres estats membres". "Si Europa no pot defensar els drets humans dins d'Europa, perdrà la seva raó de ser i haurà de deixar de fer sermons a altres països", alerten.