El Parlament Europeu i els estats de la Unió Europea han arribat a un acord polític sobre el fons de recuperació i el macropressupost. Després de mesos de converses, els equips negociadors de l’Eurocambra i les capitals han pactat aquest dimarts un “reforçament” de les partides de recerca, salut i educació amb 15.000 milions d’euros i també 1.000 milions d’euros per a futures crisis i imprevistos.

Pactat això, ara falta que la cambra i les capitals donin el vistiplau final al paquet anticrisi. D’aquest pas dependrà que el fons de recuperació es posi en marxa i que les ajudes europees comencin a arribar a partir del 2021.

El Parlament Europeu i els estats negociaven des de fa quatre mesos el pressupost plurianual de la UE per als pròxims set anys i el fons de recuperació. Si bé les converses s’han centrat sobretot en algunes partides pressupostàries, el fons de recuperació està vinculat al macropressupost i, per això, el desbloqueig d’aquestes negociacions és també un pas endavant perquè les ajudes per la covid-19 arribin a principis del 2021. “Realment hem hagut de lluitar pel que hem aconseguit”, ha assegurat aquest dimarts el president del comitè parlamentari de pressupostos, Johan Van Overtveldt.

Tot i aquest acord, l'aprovació definitiva es formalitzarà les pròximes setmanes, quan el pressupost es votarà a la comissió de pressupostos primer i en sessió plenària després, tot i que el suport de la majoria dels grups ja ha quedat patent aquest dimecres a la sessió plenària.

Més diners per a recerca, salut i educació

L’acord entre el Parlament Europeu i els estats preveu destinar 15.000 milions d’euros més al programa de recerca Horizon Europe, al de salut U4Heatlh i a l’Erasmus+. A més, hi haurà 1.000 milions d’euros per a crisi i imprevistos. Això significa que el macropressupost augmenta amb 12.500 milions d’euros addicionals, i que la resta de diners s’han reubicat d’altres partides.

També contempla un mecanisme que permet suspendre o reduir els fons europeus quan es produeixen violacions de l'estat de dret que afecten suficientment la bona gestió del pressupost europeu o els interessos financers de la Unió Europea. Aquest sistema és menys estricte del proposat inicialment i requereix l'aprovació per part d'una majoria qualificada d'estats.

"Cal urgentment que el fons de recuperació estigui en marxa per frenar les terribles conseqüències econòmiques de la pandèmia", ha apressat Michael Clauß, representant permanent d’Alemanya davant la UE.

Pròxims passos

Ara que hi ha un acord amb el Parlament, el pròxim pas important és que els estats aprovin la decisió sobre l'augment dels recursos propis del pressupost que permetrà l'operació per finançar el fons de recuperació. Des del Consell de la UE intentaran que es voti abans de finals de mes, però encara hi ha dubtes sobre la posició d'Hongria.

Fins que no hi hagi el vistiplau dels governs europeus, no es podrà enviar als parlaments dels estats perquè es ratifiqui, un pas imprescindible per la posada en marxa del fons de recuperació. A Brussel·les preveuen que aquest procés trigui entre dos i tres mesos.

Per ara, es calcula que la ratificació parlamentària estarà llesta al juny i que la Comissió Europea començarà a emetre bons per finançar el fons de recuperació l'estiu del 2021. Per tant, les ajudes europees no arribaran, com a mínim, fins a la segona meitat de l'any que ve.