“L’amnistia no és inconstitucional, és un tema moral. El legislatiu ho pot fer; el dubte que tinc és que aquesta llei sembla un indult”, ha afirmat Eugeni Gay Montalvo, advocat, exvicepresident del Tribunal Constitucional entre el 2001 i el 2012 i degà emèrit de l'ICAB, sobre la llei de l'oblit de les causes del procés, pactada pel PSOE, Junts i ERC. Gay ho ha afirmat en una jornada formativa sobre la proposició de Llei Orgànica d’Amnistia que s’ha fet en el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), aquest dilluns a la tarda. És a dir, Gay considera que s'ha fet a mida per als polítics independentistes catalans, dels quals ha afirmat que "mai han enganyat ningú en els seus programes electorals". Ha estat crític amb el govern del PSOE, ja que ha declarat: “No m’atreveixo a jutjar els infractors, però cal respectar el Poder Judicial, i amb una sentència ja ferma. Cal respectar l’estat de dret.” Precisament, la filla de Gay, Maria Eugenia Gay, exdegana de l'ICAB és tinent d'alcalde pel PSC a l'Ajuntament de Barcelona.
En la seva intervenció, Gay -que va fer un vot particular en la sentència que va retallar l'Estatut, el 2010- ha recordat que “Catalunya va votar el 92% a favor de la Constitució, és el territori que es va votar més”, i que “es va passar d’un estat de lleis a l’estat de dret i la prohibició de la impunitat. La igualtat és sagrada”. L’advocat ha recordat un discurs d’Alcalá Zamora i ha reclamat que es defensi “la democràcia, la igualtat i la divisió de poders”.
El degà de l'ICAB, Jesús M. Sánchez, ha presentat la jornada jurídica formativa i ha recordat el compromís del col·legi de convocar-la quan es tingués coneixement del contingut de la proposta de la Llei Orgànica d’Amnistia, tal com es va anunciar en l’anterior taula rodona, on va participar la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, i els professors Joan Ridao i Gonzalo Quintero Olivares. “En el Col·legi tothom pot parlar de temes jurídics”, ha declarat Sánchez. La directora de l'Institut I+Dret, Maria Jesús Pesqueira, ha donat pas als ponents dels quals ha confessat que ha volgut que tinguin un “pensament transversal”.
Interessos “partidistes”
Elisa de la Nuez Sánchez-Cascado, advocada de l'Estat en excedència i coeditora del blog Hay derecho, ha obert el debat amb un posicionament molt crític amb el PSOE, partit al qual ha criticat que “abans de les eleccions generals no va plantejar la necessitat de l’amnistia”, ans al contrari, ha recordat que mesos abans va tombar la proposta presentada pels partits independentistes al Congrés. “Calia haver fet un referèndum a la ciutadania sobre si volia l’amnistia o tenir un ampli suport”, ha afirmat la jurista, que ha assegurat que “hi ha un problema democràtic” i la proposta “obeeix a interessos partidistes”.
De la Nuez ha manifestat que l’amnistia és “una llei excepcional” i que cal una habilitació expressa, que no recull la Constitució. “És una autoamnistia; de polítics a polítics”, ha assegurat l’advocada, i ha afegit que no hi ha cap cas comparatiu a Europa, ni el que cita dels joves amnistiats a Portugal. “Els polítics no poden saltar-se la llei dient que actuen en nom del poble. En un estat de dret ha d’haver límits”.
S’inclou l’odi per ideologia
Per la seva part, Olga Arderiu Ripoll, advocada i presidenta de la comissió de Dones Advocades de l'ICAB, ha recordat les paraules del professor Pérez Royo, que “l’amnistia no és un problema, sinó que és una decisió política”. Arderiu ha assegurat que el 2017 es van aplicar “excepcionalitats jurídiques contra la llibertat d’expressió i la llibertat política”, i que no només l’amnistia beneficiarà als polítics, sinó també a ciutadans”, i, en aquest sentit, ha demanat que “no es poden forçar tipus penals per perseguir persones concretes”. Arderiu ha validat l’amnistia, que s’aprovi, finalment, ja que considera que el poder legislatiu, “ho pot fer”. Enfront de la crítica de De la Nuez que el PSOE no ha parlat abans de l’amnistia, l’advocada de Carme Forcadell ha recordat que els electors sí que han donat suport als socialistes, que ja van aprovar els indults als líders independentistes catalans.
Arderiu també ha assegurat que la llei “amb ànim molt exhaustiu” detalla els actes que serien beneficiats per la llei de l’oblit, i ha manifestat que “no és una llei ad hoc per a unes persones concretes”. Per complir els convenis internacionals, l’advocada ha precisat les exclusions de la llei, que sosté que no seran amnistiats casos de delictes greus, com l’homicidi o pèrdua d’òrgan principal (com el cas de Roger Español). Pel que fa als delictes d’odi i discriminació, segons Arderiu, del llarg llistat de motius de discriminació (des de racisme, la malaltia de la persona o la seva identitat sexual) "queden fora dels no-amnistiats els casos per discriminació ideològica o de nació”; és a dir els casos d’independentistes i també d’unionistes condemnats o processats.
Carlos Pérez del Valle, catedràtic de Dret Penal, ha anat al detall de la llei i ha qüestionat que “no s’hagi inclòs el delicte de temptativa d’homicidi”. Ha afirmat que “des de la situació tècnica no es detalla prou, com ara el límit del tracte degradant” i ha assegurat que el motiu és per “poder incloure els casos particulars”. Amb tot, Pérez ha afirmat que la llei d’amnistia és una eina legal i que un govern ho pot fer per resoldre problemes, però que no hauria de ser per resoldre casos concrets.
La norma en tràmit
El PSOE va registrar la proposició de llei orgànica d'amnistia al Congrés dels Diputats, el 13 de novembre passat. Tot i que volien que la norma tingués la signatura de tots els grups que donen suport a la investidura de Pedro Sánchez (Sumar, Junts, ERC, Bildu, PNB i BNG), els socialistes van presentar sols la iniciativa. La llei assegura que millorarà la “convivència” a Catalunya i que preveu perdonar una setantena de policies espanyols encausats pel Procés a banda de centenars d’independentistes. La seva aplicació anirà per llarg.
