"Només ETA ha complert amb la seva paraula". Així s'ha lamentat l'organització terrorista en un comunicat enviat al diari Gara que, tres setmanes abans que es compleixi el cinquè aniversari de la Declaració d'Aiete –que emplaçava ETA al cessament definitiu de l'activitat armada–, "no s'hagin complert els mínims llavors fixats i no s'ha respost com s'havia de fer a les qüestions que conformen l'agenda de la resolució".
Agafant-se al procés de pau de Colòmbia –que aquesta matinada ha protagonitzat la signatura de l'Acord de Pau entre el president del govern colombià, Juan Manuel Santos, i el líder de les FARC, Timonchenko–, la banda ha carregat contra la "més que pobre" actitud dels estats i recorda que el procés de negociació de Colòmbia va començar més tard que Aiete i "amb algunes bases iguals".
Precisament per això, ETA reclama "urgència" en el retorn dels presos i exiliats, així com fer-ho a través de la "suma de forces i els acords entre tots els qui donen suport al desig de resoldre el conflicte". La seva proposta és "avançar entre tots fins a buidar les presons, fins a portar a casa tots els germans i germanes disseminades pel món".
Procés independentista
Tot i estar redactat abans de les eleccions basques d'aquest diumenge –segons ETA perquè "no es pot prendre cada esdeveniment i moment polític com el definitiu"–, el comunicat aposta per "avançar amb paciència estratègica" en el procés independentista del País Basc perquè "la debilitat política d'aquells que neguen la nostra condició de nació i el dret a decidir de la ciutadania basca és cada vegada més evident".
En aquest sentit, recorda que "l'esquerra abertzale no va néixer per quedar-se arraconada i fossilitzada" i emplaça els joves actuals a agafar el relleu polític perquè "fins al moment, la joventut ha fet una aportació especial i decisiva en cada fase política, i en tot allò successiu també la joventut ha de ser protagonista de primer nivell en la transformació del procés independentista".
ETA ha enviat aquest comunicat amb motiu del Gudari Eguna, l'aniversari dels afusellaments de Jon Paderes "Txiki", Angel Otaegi i tres membres del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota), que cada any l'aprofiten per reflexionar sobre el moment polític actual de la banda terrorista.
Què és la Declaració d'Aiete?
Fa cinc anys, a la Casa de la Pau de Donostia-San Sebastián (Palau d'Aiete), diferents personalitats internacionals van subscriure el text de la declaració d'Aiete, que volia ser un full de ruta per aconseguir la pau. Aquests són els punts acordats:
- Cridem a ETA a fer una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada i sol·licitar diàleg amb els governs d'Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.
- Si aquesta declaració fos realitzada, instem els governs d'Espanya i França a donar-li la benvinguda i acceptar iniciar converses per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.
- Instem que s'adoptin passos profunds per avançar en la reconciliació, reconèixer compensar i assistir a totes les víctimes, reconèixer el dolor causat i ajudar a sanar les ferides personals i socials.
- En la nostra experiència de resoldre conflictes hi ha sovint altres qüestions que si són tractades, poden ajudar a aconseguir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i representants polítics es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques així com altres relacionades sobre aquest tema amb consulta a la ciutadania, la qual cosa podria contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experiència terceres parts observadores o facilitadores ajuden al diàleg. Aquí, el diàleg també podria ser assistit per facilitadors internacionals si així anés decidit per les parts involucrades.
- Estem disposats a organitzar un comitè de seguiment d'aquestes recomanacions.