L'acte d'escenificació de la dissolució d'ETA, que comptarà amb representants institucionals, polítics, socials i personalitats internacionals, se celebrarà el proper dia 4 de maig a la localitat basc francesa de Kanbo, propera a Baiona, situada en el Departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de l'Aquitània.
La cimera tindrà un format similar al de la Conferència Internacional de Pau que es va celebrar al Palau d'Aiete de Sant Sebastià el 17 d'octubre de 2011, prèvia a l'anunci d'ETA sobre el cessament de la seva activitat criminal.
Els detalls de la trobada els han ofert en roda de premsa en un hotel de Baiona el portaveu del Fòrum Social, Agus Hernán, la representant de Bake Bidea Anais Funosas i el membre del Grup Internacional de Contacte (GIC) Raymond Kendall -a la imatge-.
Els participants a la trobada consensuaran un breu comunicat, que es llegirà en el transcurs de l'esdeveniment. Es preveu que tot això precedeixi la desaparició definitiva d'ETA, que l'organització terrorista farà efectiva a través d'una nova i última declaració.
Pista d'aterratge
La cimera de Kanbo serà la pista d'aterratge perquè ETA procedeixi al seu final, com al seu dia va ser Aiete perquè el 20 d'octubre de 2011 l'organització terrorista declarés el cessament dels atemptats. El 10 de gener d'aquell any havia emès un comunicat en el qual va anunciar la seva decisió de declarar un alto el foc "permanent, general i verificable", que havia estat acollit amb escepticisme.
Han transcorregut més de sis anys des que ETA desistís de forma definitiva de la violència i més d'un des que escenifiqués el seu desarmament en un acte celebrat a Baiona el 8 d'abril de 2017. Aquell dia va assegurar que havia lliurat en vuit dipòsits enterrats a França 120 armes i tres tones d'explosius.
Primera víctima
La dissolució d'ETA es produirà pràcticament un mes abans que es compleixi el 50 aniversari de la primera víctima mortal, el guàrdia civil José Antonio Pardines Arcay, que va assassinar el 7 de juny de 1968, quan regulava el trànsit a la carretera N-1, a l'altura de Billabona (Guipúscoa).
La banda que va néixer el 31 de juliol de 1959 sota el nom d''Euskadi Ta Askatasuna (Euskadi i Llibertat), deixa un historial de 826 víctimes mortals -amb més de 300 crims encara sense aclarir-, gairebé un centenar de segrestats i milers d'extorsionats.