El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà aquest dimarts sobre les demandes interposades el 2015 per Arnaldo Otegi i quatre sol·licitants més que argumenten que el seu dret a un judici just va ser vulnerat a Espanya.
El tribunal haurà de determinar si es va violar o no l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el "Dret a un procés equitatiu" quan se'ls va jutjar i enviar a presó pel cas 'Bateragune'. Els cinc demandants al·leguen que els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Actualment, els condemnats han complert les penes i es troben en llibertat. Un dels principals interrogants és si una sentència favorable d'Estrasburg tindrà implicacions en l’actual inhabilitació d’Otegi.
‘Bateragune’, en basc ‘punt de trobada’, és el nom amb què es coneix el procés judicial contra diversos membres de l'esquerra abertzale -entre els quals els demandants Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Rafa Díez, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez- per "integració en organització terrorista" sota l'acusació d'intentar reconstruir Batasuna per formar una aliança independentista seguint ordres d'ETA.
Recusació a diferents instàncies de l'Estat
Entre els jutges que els van condemnar hi ha Ángela Murillo, la mateixa jutgessa que en un procés anterior, el 2010, havia condemnat Otegi per la seva participació en un homenatge a un etarra. Durant aquell judici, un cop finalitzada la seva declaració, la magistrada va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme d'ETA. Davant la seva negativa a contestar, ella va assegurar: "Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta".
La jueza Ángela Murillo | Europa Press
Va ser aleshores quan Otegi va recórrer al Tribunal Suprem (TS) i aquest li va donar la raó, sostenint que les declaracions de Murillo demostraven possibles prejudicis. D'aquesta manera, el Suprem va anul·lar la sentència de l'Audiència Nacional i va ordenar un nou judici amb un tribunal diferent. Otegi va ser absolt finalment el juliol del 2011.
Després d'aquesta victòria judicial, Otegi va intentar, mitjançant una recusació, que s'apartés del cas Bateragune a Murillo i els altres dos magistrats que el van condemnar en el judici anterior, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel. No obstant, una sala especial de l'Audiència Nacional va rebutjar la recusació i Murillo, Palacios i Martes van declarar culpables Otegi i la resta de demandants, que han complert les penes de presó corresponents i han intentat sense èxit apel·lar a diferents instàncies de l'Estat, fins a arribar a Estrasburg.
Conseqüències sobre la inhabilitació
Un dels interrogants que planteja la sentència d'aquest dimarts és si, en cas de ser favorable, pot afectar o no la inhabilitació que pesa sobre Otegi i que va impedir que es presentés com a lehendakari amb EH Bildu en les darreres eleccions autonòmiques a Euskadi.
EFE
Recursos al Suprem i al Constitucional
Tot i que el maig del 2012 el TS va confirmar parcialment l'apel·lació d'Otegi, també va determinar que la manca d'imparcialitat de Murillo en el procés d'Otegi el 2010 no significava que ella o els altres jutges també haguessin actuat de forma esbiaixada en el cas Bateragune que va condemnar els cinc sol·licitants.
Davant d'això, alguns dels demandants van presentar recursos d'empara al Tribunal Constitucional, que en una interlocutòria de 7 a 5 el 2014 va rebutjar les seves peticions sobre la suposada manca d'imparcialitat de la jutgessa que havia presidit el primer cas i es trobava entre els magistrats del segon.
Amb tot, cinc jutges disconformes van opinar que el comportament de Murillo en processos anteriors eren un indici clar de prejudici respecte la culpabilitat d'Otegi, fet que qüestionava el seu grau d'imparcialitat en el procés contra tots els demandants.